PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DEMÉTER DE
TASTAVINS.
MASOS DE XOTXIM.
Ràfels – La Portellada. Matarranya
Benvinguts als Masos de Xotxim.
Deméter de Tastavins és propietari d’aquesta
finca agrícola des de l’any 2007.
Jo mateix sóc un dels propietaris de Deméter
de Tastavins. Quan vam veure que aquesta masada es venia en la seva totalitat
(pertanyia a 2 families Els Anglés Aparicio i els Anglés Vidal), ens plantegem
la possibilitat de comprar-la.
La meva vinculació amb el territori és
fmiliar, per part de pare, nascut a La Portellada de casa Gaujola, de llinatge
Pons Piquer. A casa dels meus avis es dedicaven a fer de pastors i havien
portat uns anys la Dula. També conreaven una mica d’oliveres i tenien horta al
Mas de Bessó i al Tastavins. De ben petit mon pare ja fou rabadà com el dels
pastorets de Folch i Torres.
També la màgia del territori, del Matarranya;
amb la gran càrrega històrica que té. El ser un territori de frontera l’enriqueix moltíssim, pot dialogar directament
amb Saragossa per aragonès, amb Barcelona i València per cultura i pel català
oriental tortosí en transició cap el valencià que s’hi parla. Podem dir que és
el cresol de la Corona d’Aragó, ens hi trobem i ens enriquim tots. (tant de bo
aquella Euroregió que fa uns anys és va voler constituir hagués quallat, tornant
a vincular tots els territoris de la Corona d’Aragó inclosos els de l’altra
banda dels Pirineus de la casa reial aragonesa). Tot això també fa que la
vinculació emocional amb aquesta terra sigui forta.
El paisatge dels Masos de Xotxim és tot
modificat per la ma del home. Per a mi, tota la finca és com una obra d’art. L’esforç
humà per a conquerir aquestes terres al bosc, generant nous espais agraris (per un augment demogràfic, segurament als
segles XVIII -XIX); Un sistema de feixes amb parets seques a les parts baixes
de la muntanya, per abancalar les pendents i poder ser conreades evitant l’erosió.
La construcció del Mas aprofitant el
desnivell de la muntanya per a fer les diferents plantes......
El topònim de moltes d’aquestes contrades ens
ho diu molt clar; artigues, que ve
d’artigar; Vol dir terres guanyades al pinar per a fer-les de conreu.
Personalment no tinc paraules per explicar
les sensacions que em produeix el contacte amb la terra, amb l’escorça dels
arbres, amb l’olor de les plantes aromàtiques, amb la visió dels camps de cereals
que ens marquen el pas de les estacions. Contemplar tot aquest paisatge de
pinars i carrasques esquitxat pels bancals conreats guanyats per l’acció de
l’home, és una obra, és un patrimoni, amb un valor incalculable. Ens porta
als inicis de la nostra civilització, de fa més de 10000
anys, quan aconseguim domesticar el conreu i neix l’agricultura; És quan aprenem
a fer abstracció i observem que de l’acció de plantar una llavor recollirem una
planta sencera. Tot aquest paisatge ordenat per la ma de l’home ens aporta una pau
espiritual, lligada al món de la mediterrània, origen de la nostra civilització
, de les tres grans religions de la humanitat que sintetitzen totes les creences
anteriors que intenten donar explicació d’aquest procés de l’evolució humana.
Com deia el presocràtic Protàgores aconseguim ser: l’home mesura de totes les
coses
Conèixer la llavor és revolucionari, a part
de la reproducció, és el descobriment del procés pel qual es converteixen les
llavors del cereal; en pa o cervesa, i els fruits de l’olivera i la vinya en
oli i vi. (vinculats aquets descobriments a mites i creences que han constituït
tot l’univers simbòlic sobre el qual s’ha forjat una concepció del món. Els
atributs de les principals deïtats mediterrànies estan sovint relacionats amb
els tres aliments i amb el cicle estacional de la collita; d’aquests déus vam
aprendre a conrear les plantes i processar els aliments; és per això que com a
acte de gratitud els humans ofereixen aliments als déus protectors.
“ L’autopista” que difon tots aquests
coneixements és el Mare Nostrum, i un
dels carrers important on podem desviar-nos és l’Ebre, habitat per diferents
pobles Ibers. Els romans deien que la seva terra arribava on arriba l’olivera.
Des de bon principi la idea que ens empeny en
l’aventura de Deméter de Tastavins, és fer funcionar el Mas com una explotació
agrària, amb els seus conreus tradicionals, olivera, ametller, vinya, cereals i
horta. També recuperar i evitar l’esbucament, de la Masada, que en tres nivells
té mes de 1000 m2, i el corral uns 150 m2. L’estat arquitectònic, en
determinades teulades, era molt precari. Segurament avui ja s’hagués enfonsat
una part important. Quan nosaltres ens en fem càrrec una teulada ja havia
cedit. Només la consolidació de tellats ja va suposar un gran esforç econòmic.
Per a portar endavant el nostre pla de
treball fou molt important conèixer a Sorin Dragoman que s’incorpora aquest
mateix any al projecte de Demèter de Tastavins i amb un nivell d’implicació
absolut , amb ganes d’aprendre conjuntament amb nosaltres com tirar endavant
aquesta aventura. Tampoc podem deixar de citar a Mariana Muntean, implicada amb
la nostra aventura des de bon principi, actualment amb responsabilitats sobre
l’horta del Mas, i tots els treballs que es fan a la finca.
Quan prenem possessió de l’explotació, és
prioritari per a nosaltres el seu funcionament agrícola, per això les primeres
inversions van dirigides a equipar-nos amb la maquinaria suficient per a la
explotació, tractor, equips de recol·lecció d’oliva i ametlles. També en infraestructures arquitectòniques;
magatzem per a la maquinaria ...etc. La
conservació i el respecte per la estructura del Mas ens obliga a construir una nau per a fer de
magatzem per a la nova maquinaria, ho fem una mica allunyat de la Masada, per
evitar la interferència visual amb la construcció històrica. També recuperem el
corral separat del cos del Mas, davant de l’era, per a fer funcions d’estable. És a dir la prioritat fou invertir en allò
que necessitaven els conreus.
Teniem molt clar que l’agricultura a
desenvolupar havia de ser molt respectuosa amb l’entorn i el paisatge, evitant
qualsevol agressió agroquímica que alterés l’ecosistema d’aquest entorn. Una de
les primeres eines que adquirim és una biotrituradora per no haver de cremar
restes de poda i que a l’hora aquestes estelles de les branques triturades ho
incorporem a la terra com adob i així tanquem el cercle del ecosistema. Així
com fer pasturar la finca, el que ens proporciona un control de les herbes i
ens aporta adob orgànic a la terra
La Masada és encarada a una vall presidida al
sud pel Mas del Chusco o de Lledons, que marca la capçalera d’esta valleta;
davant nostre, a l’altra banda, i més cap al nord tenim el Mas de Vicentó. Ens
fa goig que els tres masos que miren a esta petita vall siguin habitats en
sentit ampli, en un s’hi viu, en els altres diàriament tenen els seus
conreadors. Aquesta Valleta que malauradament no coneixem el seu nom , més
endavant, passada la carretera de Fórnols, la coneixem com a Vall de l’Ermita, El
Parat, Els Passets (pel pas de bestià), Font de l’Argila, La Vall D’Aura, fins
a la Vall del Ferro (als Gallipons) i
finalment s’entrega al riu Matarranya.
Dins de la finca tenim quatre pous, dels que
un és totalment sec amb la infraestructura antiga per l’extracció de l’aigua i
basses per abeurar, no es recorda quan donava aigua; Un altre el compartim amb
el Mas del Chusco, amb poc cabal els anys, ja molts, de sequera. Els que ens
donen l’aigua constant per a l’horta son dos; un és protegit per una
construcció de pedra on hi ha l’espai on la mula o el burret feien de força
motriu per extreure l’aigua, treballaven sota sostre. L’altre és a l’aire
lliure i servia per donar aigua a un abeurador al costat del camí
cadastral de Fòrnols a Ràfels .
Aquesta aigua és de l’aqüifer que anomenem
“Mesozoico dels Ports de Beceit” d’uns 4500 Km2, entre les províncies de Terol,
Tarragona i Castelló; limita al Nord i l’Est amb el riu Ebre, al Sud amb la
Vall de La Galera i la part alta dels rius la Sènia i Servol. A l’Oest amb el
riu Bergantes i la divisòria Guadalope – Matarranya.
La finca es plena de construccions per a
conduir, retenir ... l’aigua. Sèquies, sínies, basses, ovellons....
Un altre dels principis que ens ha guiat a
l’hora de portar endavant aquest model agronòmic ha estat fer el Mas, igual que ho era en la seva fundació,
autosuficient en tots els sentits (autoabastament; generar el menjar dels
animals de treball i de cria, produir per a consum propi i per a la
comercialització. Tot plegat era per a sostenir la unitat familiar pagesa i
assegurar la seva reproducció). Aixó
portat al segle XXI, amb noves tecnologies, vol dir; que ens generem la energia
elèctrica amb plaques solars fotovoltaiques. El sol, a part de fer créixer els
nostres conreus ara ens dona electricitat i força motriu. Recollim tota l’aigua
de pluja de les teulades de la Masada. Tenim un dipòsit d’aigua de 120.000
litres a una cota més elevada per a tenir pressió i on emmagatzemem l’aigua que
extraiem del pou i la sobrant de dels dipòsits de pluja.
També els animals que ens acompanyen en
aquesta finca s’alimenten del farratge i gra que conreem per a la seva alimentació.
Personalment el coreu que m’atreia especialment
era el de l’olivera; ¡quina càrrega històrica, mitològica, de civilització
mediterrània, te aquest arbre!. Diuen que plantar oliveres era o és un acte de
generositat per a les generacions futures doncs qui el planta no el veurà amb
la seva plena producció, passaran els anys, ja no hi serem, i ell continuarà
donant el seu fruit. L’olivera que conreem al Matarranya és l’anomenada
Empeltre (l’oliva negra aragonesa o mallorquina a les illes), diuen que és de
les més antigues el seu nom ve d’empeltar, segurament un peu d’ullastre, que es
transforma en olivera.
Preuat des de fa 10.000 anys i gran element
civilitzador de fenicis, grecs i romans. L’oli el gran producte de
l’antiguitat, ho podríem comparar al petroli de l’actualitat, es feien perfums,
remeis medicinals, amb funcions religioses, servia per il·luminar, per
conservar aliments, per cuinar..... les galeres anaven amunt i avall de la
mediterrània amb àmfores plenes d’oli per subministrar a la metròpoli, Roma.
L’OLI D’OLIVA: Font de llum i calor, serví de
base per a una infinitat d’ungüents medicinals i cosmètics, Bàlsam daurat per a
la cura del cos, ho fou també per a l’alleujament de l’ànima, ja que amb oli
s’ungien els nounats els moribunds (crisma i extrema unció), potser amb la
intenció de lubricar els difícils trànsits cap a la vida i la mort.
...Aquest vell arbre (l’olivera) de fulla
perenne representà en l’imaginari agrari, la idea d’immortalitat, de
permanència. Ja Homer el reconeix com un dels pilars de l’Oikós
grec....... Plantat per donar fruit als
qui han de venir, fou el símbol de transcendència i riquesa que, durant la
guerra de Peloponès, espartans i atenencs no dubtaren a talar-se mútuament,
buscant de soscavar la moral de l’adversari i els fonaments de la seva
economia, sense, però, de tocar mai el sagrat oliverar de Delfos...... (i avui
a les nostres contrades se les venen per embellir jardins residencials de la
Provença francesa o la seu d’alguna corporació multinacional....).
Arran d’aquest viatge al món antic i mitològic, explicarem records de mon pare que
ens porten a escenes de l’antic Egipte; ja veure-ho perquè.
Acabada la guerra civil espanyola, el nou
estat franquista instaura a Espanya un sistema autàrquic que dura al llarg dels
anys 40 i 50, són els anys de les estretors, hi havia el problema de
l’alimentació. El record dels pares ens porten a histories que la humanitat, a
la mediterrània, a l’inici de la nostra civilització.
Recorden els pares que les collites eren intervingudes
per les autoritats franquistes, els cupos d’intervenció, la fam, amenaça
constant de la societat espanyola i sobre tot la urbana (recordem el famós
viatge d’Eva Perón i la coneguda mongeta perona). Eren els anys de les
cartilles de racionament.
Al Matarranya, es produeix de temps
immemorials un oli d’oliva apreciat, d’olives empeltre, dolç i suau. Doncs bé,
en aquests anys d’autarquia i dels cupos d’intervenció era obligatori vendre
tota la collita a “l’estat”, cada dia al pedrís del començament del carrer
major de La Portellada es penjava el preu que es pagaria del “doble”
d’olives (mesura).
A casa Gaujola del Mas de Dalt de La
Portellada, la dels meus avis paterns, d’amagat s’agafaven uns quilos d’olives
per a fer oli pel consum propi. El procediment era com el que feien els
egipcis:
Amb una pedra plana portada del riu
Tastavins, és feia servir de base per abocar-hi les olives i xafar-les on
s’obtenia la pasta d’oliva, aquesta es dipositava en un gibrell a la vora del
foc i s’hi afegia aigua calenta per ajudar a separar l’oli de la resta. La
pasta que quedava es passava per una tela de mitja (per fer de filtre)
retorçant per cada punta en sentit contrari una de l’altre el líquid queia
filtrat en un altre gibrell, és deixava reposar i al dia següent (fruit de les
diferent densitat) l’oli surava per sobre de l’aigua. L’avia amb una cullereta
recollia esta làmina d’oli i el posava en el setrill.
Amb el blat passava el mateix, s’anava al
molí de nit per a que no et veiessin els Guardia civils per a moldre blat i fer
farina. Casa Gaujola anava al molí nou de La Freixneda, als Gallipons, aquest
era el més segur doncs a la sèquia d’este molí mai li faltava l’aigua. Portaven
unes talegues i s’en tornaven amb la farina. Aquest moliner sembla que tenia bona
relació amb els guardia civils i era avisat en cas de patrullar i visitar el
molí aleshores aquella nit no es treballava. No va tenir la mateixa sort el
moliner del de la Vallassa que va ser detingut.
La Guardia Civil vigilava els camins i
arribaven a disparar en cas de no aturar-te e inclús matar el matxo que portava
la càrrega (això va passar al Mas de Rull a la Pereta ja al terme de
Villahermosa del Rio, provincia de Castelló)
Ja que estem parlant d’aquest passat, amb
escenes de la historia antiga de la humanitat, crec que és el moment d’explicar
el nom de Demèter de Tastavins. Tastavins és clar, és el riu que passa pel
terme de La Portellada. I Demèter no ve de la història antiga ve de la
mitologia, allà on s’inicia la boira del coneixement humà, és la Deessa de la terra cultivada,
essencialment del blat, fou la que va ensenyar als homes a treballar la terra a
sembrar les petites llavors i esperar a la collita d’estiu. Sempre ha anat molt
lligada a la seva filla única Persèfone , son pare era Zeus i creixia amb les
seves germanes de pare Atenea i Àrtemis... però el seu oncle Hades va
enamorar-se d’ella i va raptar-la amb l’ajut de Zeus, va obrir-se la terra i
Hades va emportar-se-la al món dels inferns. Demèter inicia la seva cerca,
baixa del cel a la terra, i torna estèril la terra. Per això Zeus ordenà a
Hades que tornés Persèfone, però aquesta havia trencat el seu dejuni menjant un
gra de magrana als inferns, el que la lligava allà definitivament. Però
s’arriba a un acord. Demèter tornaria a l’Olimp i Persèfone partiria l’any
entre els Inferns i la seva mare. Cada primavera, Persèfone s’escapa del món
subterrani i puja al Cel, a l’olimp, la terra es fa productiva neix el blat
creix i es sega. Quan torna a l’Infern,
la terra queda estèril, el sol escalfa poc. És l’estació de l’hivern.
Després de quatre anys de transició, que
demana la legislació vigent; Avui les terres de Demèter de Tastavins ja son
totalment de conreu ecològic. Aquest fet
ens porta a plantejar-nos la necessitat de no quedar-nos només com a conreadors
de olivera, vinya i ametlla; la estructura del mercat agrari ens fa que finques
d’aquestes característiques siguin pràcticament inviables econòmicament només
amb el conreu, no som competitius amb
altres tipus de finques més “industrialitzades” en terres més fàcils de
treballar i que poden ser rendibles amb els preus que marquen els grans
distribuïdors. Com tots sabem nosaltres no podem marcar el preu del que
produïm, no ens diuen a quan em ves el quilo d’olives ens diuen et pago tant i
punt. Per això, per cercar un valor afegit als nostres productes, hem d’anar a
la elaboració i venda del producte: Oli,
Vi i ametlles. Aquí podrem fer valorar en els nostres preus el cost de mantenir
aquest territori d’agricultura de muntanya, d’agricultura ecològica i fer que
els nostres clients d’una forma empàtica valorin la nostra feina de respecte i
manteniment d’aquests paisatges.
Com ja teníem en el nostre pla poder arribar
a presentar productes elaborats va
fer-se necessari cercar un nom, una marca, per als nostres productes. L’any
2009 registrem la marca Tel·lúric (Demèter de Tastavins no podia ser per no
confondre amb el registre de certificació d’agricultura biodinàmica).
El nom sorgeix de la meva companya i sòcia
Montserrat, des de la idea que son fruits que arrenquen de la terra, del
Matarranya en concret, que és el que li donarà l’originalitat i diferència
d’altres. El significat;
TEL·LÚRIC
(del llatí Tellurícum)
Pertanyent o relatiu a la Terra, sobretot en
el que es refereix a la seva influencia sobre el regne orgànic.
(diccionari; Català-Valencià-Balear)
Però també he de dir que na Montserrat, ja que som en una trobada de saurins, sempre
ha tingut unes percepcions “tel·lúriques” i molt especialment en este
territori. Diu:
“Preguntada sobre la meva experiència personal al Matarranya, lloc on he
manifestat tenir unes sensacions, que no experimento a altres llocs, haig de
dir i descriure el següent: sento una connexió amb la meva sensibilitat que
desperta unes capacitats sensitives més enllà del que la raó estima lògic. El
meu cos i cervell i perquè no la meva ànima em parla amb sensacions i
emocions que els cinc sentits habituals no perceben; puc percebre les energies
del lloc , dels arbres, de les pedres, de persones. Com si despertés la meva
intuïció per poder dir aquí hi ha aigua, aquí varen estar persones patint o
essent felices, aquí hi han rovellons.... Això també ho he sentit a altres
llocs, especialment , dels llocs que he visitat, a Grècia i Costa Rica.
No ho se, si és que el Matarranya es màgic com alguns diuen, perquè a la fi
qualsevol lloc pot ser màgic si un així ho vol o així ho sent.”
Aquesta descripció de la Montserrat coincideix amb la
definició de:
Jesús Ávila Granados: MATARRAÑA
INSÓLITO. Lugares mágicos en una comarca al filo del tiempo. Viena Ediciones. Barcelona
Las líneas ley en la comarca del
Matarranya. Hemos podido reconstruir mejor los lugares de poder y de energía
que gravitan en el cosmos del Matarranya. Estas líneas ley se corresponden con antiguas
corrientes energéticas que se desplazan subterráneamente a través de acuíferos,
o bien aprovechando las grietas tectónicas que entran en fricción, al igual que
los magmas del interior del suelo. Para los druidas, tales corrientes
energéticas no eran otras que manifestación misma de la vida sobre la
tierra.... pero estas creencias pueden ir más lejos...pensar que llegan del firmamento... y que en determinados enclaves, transmitían
una condición específicamente benéfica a una acción latente de las corrientes
telúricas del subsuelo.
...Estos sacerdotes celtas
señalaban estos enclaves privilegiados...la mayoría de las veces eran espacios
ricos en Fuentes, manantiales o ríos, ideales para la celebración de los cultos
a la Diosa Tierra y demás divinidades benefactores del universo conocido.
Matarranya establecidas, ya, 10
líneas ley
La Portellada es troba
enclavada entre dues línies llei la VI i la VII, la primera passa per Sant Pere
Martir i la segona per Sant Miquel, els dos turons que encerclen el poble en
forma de mitja lluna, la capçalera de la vall que s’obre a la plana cap a la
Freixneda i la Torre.
Pel Mas de Xotxim
creiem que pot passar la número VIII va de Santa Barbara a la Freixneda fins a
la ermita de Sant Bernard a la Torre d’Arques passant pel santuari de la
Consolació a Mont-Roig.
Doncs bé, després d’aquesta disgregació ,
tornem a la idea de la necessitat d’elaborar productes per a portar directament
al mercat, tenim molt clar que nosaltres no volem ser:
Una bodega, un molí d’oli, uns elaboradors
d’ametlles... Volem ser el conjunt de productes que podem elaborar a partir
dels conreus de la finca del Mas Xotxim. El nostre subjecte és la viabilitat de
la finca. Volem reproduir “l’autosuficiència” dels antics masos .
També m’agradaria comentar que dins de
l’objecte social de Demèter de Tastavins hi ha el de fer activitats culturals
al voltant d’aquest món que ens agrada preservar; Mediterràni, mitològic,
antropològic, patrimoni arquitectònic (pedra seca, Masos), patrimoni cultural
(la nostra llengua, llegendes, oficis, paisatge...). Ara que ja tenim espais
recuperats, i avui es una prova, podem pensar en fer-ne.
Finalment dir que el Matarranya que s’ha
convertint en un destí turístic de qualitat, gracies als seus valors de
patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural; ha de preservar-los i
promocionar-los. És el que el fa diferent d’altres llocs. Una forma de
preservar el paisatge és fent promoció, des de el món turístic, dels productes
que aquí elaborem. Oli, horta, vi, ametlles, fruita .... Això ajudarà a que les
explotacions agràries continuïn endavant i mantinguin aquest paisatge agrari
excepcional.
Tot just som a l’inici d’aquesta nova etapa,
podem dir que la darrera collita ha estat de rodatge per a la elaboració dels
productes. Ara ja tenim el petit celler a punt al mateix Mas de Xotxim, per
l’oli ja tenim el molí que ens el farà i l’espai de magatzem i embotellat a La
Portellada. El primer que vam fer per autoconsum fou el vi Tel·lúric.
VI
TEL·LÚRIC:
Des de fa uns anys
dediquem una petita part de la vinya del Mas a la elaboració del Tel·lúric amb
la intenció de recuperar antigues tradicions, com la del vi. El vi que produïm
és monovarietal (concretament de la varietat garnatxa negra) del raïm garnatxa
negra. Prové de ceps vells, d’aproximadament d’uns 60 anys o més. La vinya és
de conreu ecològic certificada pel Comité Aragonés de Agricultura Ecològica,
CAAE.
El criteri
d’elaboració és el de seguir la tradició ancestral dels pagesos de la terra,
vol ser el que s’anomena; un Vi Natural, elaborat sense l’ajuda de cap producte
aliè al raïm i molt poc intervencionista en el producte final. No s’afegeix
diòxid de sofre (sulfurós SO2) per esterilitzar i estabilitzar els vins, encara
que en temps dels romans ja s’ha documentat la seva utilització.
“Aquest vi és un vi
molt mineral, el gust de la terra on prové. Amb tocs de fruita vermella
confitada que l’acompanya un color vermell teula, típic de la garnatxa ja que
és una varietat molt oxidativa i va perdent color amb el pas del temps.”
ENTRE
– TERRES MATARRANYA:
Una nova línia, complementaria de l’anterior,
es aquest vi que anomenarem Entre – Terres Matarranya, vol ser;
Vi d’autor sota els criteris dels enòlegs
Montserrat Genesias i Marc Capella.
Un cupatge de les varietats syrah i garnatxa,
50 /50, passant per una criança en fusta.
Un monovarietal de garnatxa jove.
El Vi al Matarranya:
La elaboració de vi a la Comarca era present a totes les cases, totes tenien el
seu petit celler subterrani, però moltes vinyes van ser substituïdes per
ametllers i durant una època, poc a poc, va abandonar-se el conreu de la vinya.
Ara hi ha noves iniciatives que volen posar el Matarranya al mapa de les
comarques vinícoles. Com diuen a la web d’un celler instal·lat a la comarca, no
fa gaires anys,(Lagar d’Amprius “...La presència de compradors externs de raïm
que es produeix al Matarranya procedents de zones de denominacions com Penedès,
Priorat i Terra Alta ens diu molt de la
bona matèria primera que donen les nostres terres...” . També s’ha documentat
al poblat ibèric de Sant Antoni a Calaceit la presencia de conreu de vinya i
elaboració de vi. A Pena-Roja de Tastavins a la edat mitjana és feia un mercat
de vi on es trobaven compradors valencians i catalans amb venedors aragonesos i
navarresos.
La toponímia ens
ajuda a veure que no ens equivoquem ; la Serra de les Vinyes (davant de Ràfels
mirant cap el nord i que separa el poble del Mas de Xotxim) i el Tastavins.
A La Portellada hi havia tres premses de vi;
al Mas de Baix; el de Maret (la casa derruïda anant al forn on ha quedat a la
vista. El de Fortuño o Carrasquet a la plaça on hi ha la caixa. I al Mas
de d’Alt la de l’Agud a la plaça de la
Casa de la Vila (sogre de l’Alicia).
Totes les cases tenien bodega amb botes i trull.
CAVA
TEL·LÚRIC:
Embotellem un cava
Gran Reserva elaborat per uns amics de la comarca del Penedès, La base del
procés d’aquest cava és un cupatge de 60% Macabeu, 15% Xarel·lo i 25%
Parellada. Amb un rendiment de premsada
del 52%. La verema es va realitzar en el punt òptim de maduresa i de relació
sucres-acidesa, per la qual cosa van ser innecessàries correccions posteriors a
celler. És un cava completament natural des de l’origen.
La primera
fermentació es fa a 13ºC en dipòsits d’acer inoxidable. (vi base cava)
La segona fermentació
es fa en ampolla un mínim de 24 mesos en caves subterrànies a 12 metres, a una
temperatura natural i constant de 13ºC.
La idea de portar
aquest producte, a part que ens agrada el cava, és que ens ajuda a fer marca.
OLI
TEL·LÚRIC:
Procedent de la
collita de les nostres oliveres de conreu ecològic, dins la D.O. Bajo
Aragón, elaborem un oli Extra Verge
monovarietal empeltre. Collides i premsades el mateix dia en moli continu,
conservat en tines d’acer inoxidable anem envasant a mida que arriben les
comandes.
AMETLLES
:
Conreem ametlla Llargueta, Comuna i Marcona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada