ADEUSIAU
Aviat
farà vint anys que lo Petrol d'Aiguaviva em va anar a buscar a Cedrillas. Era
molt jove, fou ell qui en va portar fins esta casa. Ara ja han passat els anys,
com cada dia veig des de el meu estable
el verger, que el meu amo treballa de bon matí cuidant les bledes que
tan li agraden a la mestressa, Ah ! i faves quan és el temps. Des de que van
dur-me fins aquí este ha estat el meu corral. He estat el company de feina de
l'amo que em va coprar a Petrol. He llaurat, he carregat sacs d’olives,
carretells de vi, sacs de blat per portar a moldre, he voltat la sínia, he anat a buscar l'aigua
amb les tenalles a la font del Mas de Dalt, he portat a la mestressa al poble
veí, he baixat al riu als horts dels amos.
Ara
ja fa uns mesos m'han portat un company molt jove; l´hi he estat ensenyant a
fer tota la feina que jo he fet tots estos anys, hem llaurat en parella amb el
bastet, l'aladre de tres pals. Els
primers dies la joventut del company el feia estar molt nerviós i li costava
mantenir la disciplina del treball; ara
ja esta molt ben ensenyat i amb la força que li dóna la seva joventut em supera en totes les feines; i es veritat, l’edat no perdona i cada dia em costa més sortir de la quadra perquè l'amo em vesteixi amb els guarniments.
Després
de cavar les bledes de bon matí l'amo m'ha vingut a buscar, però avui no m´ha
guarnit, eixim de l'estable i anem a buscar el camí del portell, poc a poc, no
em dóna presa; a pas lent anem
pujant per la carretera. Allà agarrem el
camí de ferradura de la torreta de ferro i pugem encara més fins arribar a la
plana de l'Artigas, quina vista des d’allà dalt; veig al fons de tot els horts
del riu que tantes voltes he trepitjat mentre l'amo i la mestressa collien
pataques o plantaven fesols, tot es veu menut, tota la plana creuada pel riu
fins a l'infinit de la meua vista cansada.
Veig
l'amo molt estrany, pensatiu, trist, malenconiós. S'està liant un cigarro amb
tota la parsimònia i lentitud possible; complint tot el ritual, fa una xuclada
profunda mirant a l'infinit, al final de l'horitzó on es perd la vista. Som allà
a la plana elevada a prop d'on s'acaba i
cau en picat. Ara ve i m'abraça, m'acaricia i em diu unes paraules a cau
d'orella que no acabo d'entendre. Poc a poc m'apropa al cingle, ara amb els
ulls vidriosos, no se per que s'acomiada de mi; amb un engany em fa perdre els peus i em veig
caure pel penya-segat. L'únic pensament
que em ve al cap és que havia sentit dir moltes voltes al meu amo, quan
passaven per este paratge que li deien; el cingle del mataburros.
XPG
La Portellada
XPG
La Portellada