tag:blogger.com,1999:blog-44181837086292390332024-02-20T21:39:14.828-08:00AGRICULTURA MEDITERRÀNIA TRADICIONAL DES DEL MATARRANYADEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-48219267052277883142018-02-15T08:33:00.000-08:002018-02-15T10:04:33.160-08:00Fitxa Tel·lúric Rosat<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQtXImMJBVN_j4kVUCQ50lHOAPEgLHlipQIx2HULnxiYHR1J7eUVHNv2fuJAG0oxAPybQgnMPcsnYPM4LpwmdgOuHiANO7FGDNsqJOJkgzO5cRIoiFBBMmREkgYE_-MILiXn2whR4xZC2l/s1600/2017+Castell%25C3%25A0+fitxa_tast_tel-luric-web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1132" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQtXImMJBVN_j4kVUCQ50lHOAPEgLHlipQIx2HULnxiYHR1J7eUVHNv2fuJAG0oxAPybQgnMPcsnYPM4LpwmdgOuHiANO7FGDNsqJOJkgzO5cRIoiFBBMmREkgYE_-MILiXn2whR4xZC2l/s640/2017+Castell%25C3%25A0+fitxa_tast_tel-luric-web.jpg" width="452" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-23117639383159407252018-02-10T03:05:00.002-08:002018-02-10T03:06:21.516-08:00Mostrem la imatge de la nostra marca Tel·lúric.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvno1geWxJPmWbFoo4OKKn3nZzy19nb0Zdyuhpg_AdAuzFuB_azZwxxk2-C4ktLQY0HV5rIfkVBzm1nLjbyG7PbGvZxzCV4a7KJRZoERZRQHW0kXIWOZBCvu2NrcjXemhtWF4fjfjcHy2V/s1600/TEXT+TEL%25C2%25B7LURIC+petit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="1600" height="74" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvno1geWxJPmWbFoo4OKKn3nZzy19nb0Zdyuhpg_AdAuzFuB_azZwxxk2-C4ktLQY0HV5rIfkVBzm1nLjbyG7PbGvZxzCV4a7KJRZoERZRQHW0kXIWOZBCvu2NrcjXemhtWF4fjfjcHy2V/s320/TEXT+TEL%25C2%25B7LURIC+petit.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
La imatge en la etiqueta del nostre vi rosat ecològic.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiir-HS85VjQKeGKY7bGvJA2H2eVNpoM5suYukvANujIMHWR0WebJuXZBdHwxUdn4Ix2m1ozx_AHpDdIIAUyNPT8NujkoL8qYUtghhDsbsaVuRPOaeeCiU1N2bNHkoVEP1xA-J9c3P91spD/s1600/6650+Carles+Teres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1600" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiir-HS85VjQKeGKY7bGvJA2H2eVNpoM5suYukvANujIMHWR0WebJuXZBdHwxUdn4Ix2m1ozx_AHpDdIIAUyNPT8NujkoL8qYUtghhDsbsaVuRPOaeeCiU1N2bNHkoVEP1xA-J9c3P91spD/s320/6650+Carles+Teres.jpg" width="320" /></a></div>
I sobre tot som un reflex del nostre territori.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnhgHte9u3U46ie02veVTc5HlfGYm4t_IdLG6kIKUihnWN5rsG1v6WDNsSqTAagybLgKUjykUCyya3kp2fiWjdNNQ7yn5e_3ci2UIBrNBPnVbv-ODnzo7AE1L6m44H2-2PGxzSiBlZdcVE/s1600/LOGO_TEL-LURIC+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1151" data-original-width="1600" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnhgHte9u3U46ie02veVTc5HlfGYm4t_IdLG6kIKUihnWN5rsG1v6WDNsSqTAagybLgKUjykUCyya3kp2fiWjdNNQ7yn5e_3ci2UIBrNBPnVbv-ODnzo7AE1L6m44H2-2PGxzSiBlZdcVE/s320/LOGO_TEL-LURIC+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
Autor de la imatge i logo; l'estudi de Carles Terès . Terès&Antolín d'AlcanyísDEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-63286121315376602892014-11-06T09:01:00.000-08:002014-11-06T09:01:26.132-08:00Per què s´ha de consumir ametlla local ?<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Bárbara Flaquer.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Dissenyadora i sòcia fundadora d'Ametlla+</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Diari Ara: 5 de Novembre del 2014. Pàgina 31.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>entrevista de Cristina Ros</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Per què s'ha de consumir ametlla local ?</b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És infinitament més bona. A Califòrnia reguen els ametllers, l'ametlla pot ser més gran i més barata perquè, a més, tenen ajuda estatal. Però l'ametlla bona és la de secà, perquè de la de regadiu, en comptes de sortir-ne oli, en surt aigua. A Mallorca en tenim més de 50 varietats..... El problema que hi ha ara al nostre país és que se sembren varietats que no són locals i, a més, les reguen. Nosaltres hem tornat partides senceres perquè eren aigua. No podem competir mai amb l'ametlla californiana per quantitat i preu, però sí en qualitat. I hem de prendre mesures, perquè l'ametlla és més que un fruit, va més enllà de l'alimentació, també és paisatge. I si perdem el paisatge, perdem l'interès. Tal com estan les coses, cal agafar elements naturals i convertir-los en patrimonials. De fet, són el nostre patrimoni.</span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-46318465588322309572014-09-25T09:03:00.000-07:002014-09-25T09:03:16.396-07:00<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><b>PAISAJE Y DESARROLLO RURAL: empleo
verde y buenas prácticas. Valderrobres (Matarraña) 11-13 de Septiembre 2014.
Universidad de Zaragoza.</b></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Experiencia de Deméter de Tastavins:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El año 2007 compramos la finca del término de Ràfels /Ráfales conocida como
Els Masos de Xotxim (Chuchím), tanto las
tierras como la Masía estaba dividida en 2 explotaciones y pertenecía a dos
familias; los Anglès Aparicio y Anglès Vidal.
Posteriormente para canalizar la gestión agraria y patrimonial creamos
la sociedad Deméter de Tastavins que domiciliamos en La Portellada, pueblo de
mi padre los Pons Piquer (casa Gaujola). El año 2008 añadimos nuevas tierras de
cultivo, colindantes, del Mas del Chusco.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El impulso inicial de invertir en esta experiencia es totalmente emocional,
el paisaje, sus cultivos (la triada mediterránea;
olivo, viña, cereal más el almendro) La presencia majestuosa de los Masos
(catedrales civiles) que desde hace siglos han ocupado y ordenado nuestro territorio.
Predomina en su toponimia las artigas (en catalán significa arromper o roturar)
nuevas tierras conquistadas al bosque y abancaladas con paredes de piedra seca
para facilitar su cultivo, o toda la infraestructura ancestral para recoger agua y canalizarla
para regar los huertos. Estamos en la
cabecera de un pequeño valle (que
dirección hacia La Fresneda conocemos como La Vall d’Aura i después La Vall del
Ferro).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Personalmente he de decir que no puedo expresar en palabras la sensación
que me produce el contacto con la tierra, con la corteza de los olivos, con los
olores de las plantas aromáticas, con la contemplación del paso de las
estaciones con el cambio de colores de los campos de cereales. La visión de
todos estos pinares y carrascas, moteado por bancales cultivados ganados por el
trabajo del hombre que ha ido moldeando el paisaje según sus necesidades, es de
un valor incalculable. Nos aporta una paz espiritual que nos conecta con los orígenes
mediterráneos de nuestra civilización y nos acerca a aquella idea del
presocrático Protágoras, que revolucionó la evolución social de la humanidad,
“El hombre medida de todas las cosas”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bien y perdonen, todo este rollo es para afirmar que la inversión en el
territorio no respondió a un “meditado” plan de negocio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Si que teníamos claro los
objetivos y las acciones a seguir</b>;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dedicar prioritariamente la finca a explotación agraria, y una agricultura
respetuosa con el entorno (como se hacía antes de los años 50 cuando se
“industrializa” la agricultura). Por ello nos acogemos al control del Comité
Aragonés de Agricultura Ecológica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Las primeras inversiones van dedicadas a poner en marcha la explotación;
maquinaria, tractor, paraguas para recolección...etc. partíamos de cero no
teníamos nada. Aquí hemos de destacar
que encontramos una persona que se implica con el proyecto, Sorin Dragoman (y
familia), a pie de explotación lleva el día
a día desde un inicio. Nuestro proyecto sirve para asentar una familia nueva en
La Portellada donde han nacido sus dos
hijos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Otro de los puntos prioritarios era consolidar la estructura de los Masos
de Xotxim, había ya algún tejado derruido, seguramente sin nuestra intervención
hoy serian irrecuperables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">También hemos priorizado hacer autosuficiente la Masía, en suministros de
agua y electricidad, se recupera toda el agua de lluvia de los tejados y lo
completamos con un pozo de la finca que recuperamos en un gran depósito que nos
da agua a todas la Masía y riega el huerto. La energía eléctrica es de origen
fotovoltaico. Con esto reproducimos, con las necesidades del S. XXI, la
autosuficiencia que representaban las masías como unidades de producción
agraria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Actualmente todos los animales que nos acompañan en Los Masos de Xotxim se alimentan
de lo que cultivamos en nuestras tierras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Llegados a este punto hemos de reconocer que económicamente no hemos
conseguida, aún, el equilibrio financiero
en el circulante (sueldos, consumibles, mantenimiento maquinaria...etc.
Sin contar lo que es inversión). Desgraciadamente la actividad del sector
primario no puede afrontar las inversiones tan elevadas que supone recuperar
este patrimonio. Por lo tanto desviamos de otros sectores productivos capitales para
afrontar este proyecto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Somos una explotación de secano, con lo que supone de poco control en la
producción final de las cosechas, dependemos totalmente de que la climatología
cada año nos sea favorable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Los precios de las cosechas tampoco dependen de nosotros, seguramente, es el único sector económico donde el precio
lo marca el comprador y no el productor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Como somos nuevos en el sector tenemos muy poca ayuda de la PAC (política
agraria común), no tenemos derechos, por lo que perdemos una fuente primordial
de ingresos para una explotación como la nuestra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una vez consolidamos la explotación agraria, nos planteamos nuevos retos
para hacer viable el proyecto. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Por un lado la sociedad empieza a reconocer los esfuerzos por mantener este
tipo de agricultura, respetuosa con el entorno, hay una implicación emocional
con los agentes que actuamos para preservar estos paisajes que pueden
desaparecer en cualquier momento. Concepto de producto Km0, o Slow Food...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Actualmente tenemos dos líneas de
actuación;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1.- Dar valor añadido a nuestra cosecha elaborando producto acabado bajo
nuestra filosofía. Hemos registrado la marca Tel·lúric (no es el momento pero esta tierra del
Matarranya tiene mucho de telúrica) para elaborar un vino. También un aceite de nuestros olivos. Todo con garantía
ecológica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2.- Desde los estatutos de Deméter de Tastavins hemos dejado claro que la
actividad cultural alrededor de nuestro proyecto era prioritario. Actualmente
ya tenemos espacios que podemos utilizar para desarrollar estas actividades en
un sentido amplio. Desde actos literarios a gastronómicos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Siempre teniendo presente que la actividad que nos da sentido y da vida a
nuestra finca es la agraria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Como he dicho estas masías, que en muchos casos estamos perdiendo o
dándoles un uso que no las hacen reconocibles, son “catedrales civiles” pero
que no cuentan con la ayuda y el favor
social para invertir en su recuperación
(como otras “catedrales”).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En el caso de nuestra finca uno de los elementos que nos gustaría
consolidar y recuperar son las magnificas paredes de piedra seca que abancalan
el territorio , pero muy inviable económicamente. En otras comunidades
(estoy pensando en Mallorca) las autoridades han potenciado esta recuperación y
han generado nuevos empleos rurales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Xavier Pons Guillamón<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="133_3343.JPG" id="_x0031__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1030" style="height: 119.25pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 180pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="133_3343" src="file:///C:\Users\Xavier\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape><v:shape alt="P1030924.JPG" id="_x0033__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1029" style="height: 119.25pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 159pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="P1030924" src="file:///C:\Users\Xavier\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
</v:imagedata></v:shape><v:shape alt="P1030315 any 2010.JPG" id="_x0036__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1028" style="height: 129.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 180pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="P1030315 any 2010" src="file:///C:\Users\Xavier\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg">
</v:imagedata></v:shape><v:shape alt="P1040633.JPG" id="_x0032__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1027" style="height: 121.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 162pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="P1040633" src="file:///C:\Users\Xavier\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image004.jpg">
</v:imagedata></v:shape><v:shape alt="P1040174b.JPG" id="_x0038__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1026" style="height: 126.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 168.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="P1040174b" src="file:///C:\Users\Xavier\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg">
</v:imagedata></v:shape><v:shape alt="P1040755.JPG" id="_x0039__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 120.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 161.25pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="P1040755" src="file:///C:\Users\Xavier\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image006.jpg">
</v:imagedata></v:shape><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">3 de Agosto de 2014<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-70093977450875317222014-06-09T09:13:00.002-07:002014-06-09T09:14:53.002-07:00Becas para el curso "Paisaje y desarrollo rural: empleo verde y buenas prácticas"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGqIlVG-l8tBL5T4ZPxy68SGszVyLatWAjFlIppAzBD76JHmK6dgoqVAgeCMm3zzVmgtzxXo5bjYLwxoKgiHyDjNS5yyxcj5A3ji_ICZgCxfnjyZDEJQtbH5h6k_8FQ8cCQVG5D-wNuj2S/s1600/definitiu+Solicitud+beca+Curso_paisaje_2014-page-001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGqIlVG-l8tBL5T4ZPxy68SGszVyLatWAjFlIppAzBD76JHmK6dgoqVAgeCMm3zzVmgtzxXo5bjYLwxoKgiHyDjNS5yyxcj5A3ji_ICZgCxfnjyZDEJQtbH5h6k_8FQ8cCQVG5D-wNuj2S/s1600/definitiu+Solicitud+beca+Curso_paisaje_2014-page-001.jpg" height="640" width="452" /></a></div>
<br />DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-61560989370475618222014-06-09T09:02:00.000-07:002014-06-09T09:08:11.212-07:00Curso de Verano Universidad de Zaragoza en el Matarranya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipgPPeyhtWN-b0c3KPLbReHndYXY4uNmukoFCHwXHx1i0Y35dULiCpgvxw9TV0KRxSQDhC7RstXrFyejj-NvTwi0JKT1-syp27J4RIhg-BssznMH9ZYKKS0F7puWuC5QWvnU7rY3sV_ZHU/s1600/Cartel_curso_2014-page-001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipgPPeyhtWN-b0c3KPLbReHndYXY4uNmukoFCHwXHx1i0Y35dULiCpgvxw9TV0KRxSQDhC7RstXrFyejj-NvTwi0JKT1-syp27J4RIhg-BssznMH9ZYKKS0F7puWuC5QWvnU7rY3sV_ZHU/s1600/Cartel_curso_2014-page-001.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-25337711717091360852014-03-25T12:30:00.001-07:002014-03-25T12:31:04.554-07:00Forces Tel·lúriques<div class="MsoNormal">
<i><span style="color: #0b5394;"><b>Ens agrada reproduir aquest article de Luis Racionero, explica la realitat d'aquestes sensacions, energia, que ens dona el nostre territori, el Matarranya.</b></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="CA">Forces</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Tel·lúriques</span></span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #bf9000;"><b>Luis Racionero (La
Vanguardia- <span lang="CA">suplement</span><span lang="CA"> </span>ES 22/03/2014)</b></span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La reserva espiritual d’Occident
és l’Índia, però en cert aspecte, la Xina ha aprofundit i preservat millor les
sensibilitats de l’home antic. No tot és progrés en la historia i, al costat
del que es millora, es perden altres coses summament útils. A la grandiosa obra
del biòleg anglès Joseph Needham, <i>Science
and civilization in China</i>, tenim el compendi exhaustiu de tots els
coneixements i tecnologies que ha forjat aquesta inmensa civilització. Un d’ells
és el fengshui, completament desaparegut d’Occident després de l’adveniment de
la física mecanicista.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Fengshui vol dir
vent-aigua i és la ciencia de la força tel·lúrica o energía de la terra. Que
els llocs poden emanar energía és una cosa habitual per als homes de l’antiguitat
grecollatina, els anomenats <i>genius loci</i>
o esperits de lloc, però és una
aberració supersticiosa per als científics actuals. Què hi farem ¡, les ones
elctromagnètiques existien malgrat que Galileu Galilei i Isaac Newton no les
haguessin descrit; una cosa semblant podría
pasar amb les forces tel·lúriques, que no existirán oficialment fins que els
físics inventin un instrument capaç de detectar-les.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Els xinesos posseeixen
aquest instrument fa segles: es diu brúixola a Occident, on es va simplificar
de tal manera que només s’utilitza per assenyalar el nord. El complex quadrant
xinès serveix per mesurar la intensitat de la força tel·lúrica en totes direccions
–no només cap el nord- i s’ha utilitzat,
encara s’utilitza, per traçar camins, assentar pobles, construir cases i
dissenyar paisatges i jardins. Per als xinesos, la terra, com els éssers vius,
té meridians de <i>xi</i> o ànima –per donar-li
un terme occidental, podría traduir-se com a força vital etèria- que anomenem
les línies del drac; de la mateixa manera que l’acupuntura millora la
circulació del <i>xi</i> pel cos humà, el
fengshui regularitza la relació entre el <i>xi</i>
de la terra i l’home.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En aquest sentit, els
menhirs dels antics serien una acupuntura de la terra, i els homes prehistòrics
segurament van conèixer – per la seva sensibilitat més natural – les energies
tel·lúriques. Tenim un indici d’això en les romeries . Primer, les ermites, en
comptes de ser al poble, que és on haurien
de ser, apareixen a la quinta forca, obligant la población a desplaçar-s’hi,
com si l’important fos el lloc on están situades.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tant és així que, quan apareixen
les verges negres, descobertes per
pastors o camperols, i aquests proven de portar-les al poble, la imatge es fa
pesada i no hi ha manera humana de desplaçar-la. La imatge està marcant un
lloc, i cap allà ha de desplaçar-se la gent: d’això tracta la romeria tal com
la coneixem.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Una vegada al lloc de
poder es toca la pedra –com un Pilar- i es balla. Amb dansa el peu pica a
terra, en pren l’energia i posa el cos en un ritme que, antigament, era l’harmònic
amb l’energia tel·lúrica que es desitjava captar. Crec que aquesta explicació
és una hipòtesi de treball plausible per explicar el perquè ancestral costum de
la romeria.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Vagament en l’inconscient
alguna cosa impulsa la gent a visitar certs llocs sagrats que, si només ho
fossin pel temple que s’hi ubica, no haurien de ser tan lluny. Els temples es
construeixen amb tenacitat sobre temples anteriors, sobre megàlits
prehistòrics. Els entesos diuen que es pot captar la força tel·lúrica en
catedrals com la de Chartres o Santiago. Sigui com sigui, allò que per a
nosaltres són ara vagues hipótesis, per als xinesos continua sent una evidencia
amb una ciencia i una tecnología mil·lenàries a les quals li donen suport i
utilitzen.<o:p></o:p></div>
DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-28030800801465967182014-01-23T08:18:00.003-08:002014-01-23T08:19:45.435-08:00Els fruits de l'esforç<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg91pPkRI4WhgUt-7wCCUzuVZYiUbvE-2rXcvg2MzNxT-mdH5p3PMlnTV9UR3LpUDgumsEx7XrZgaH9ciA05HxA-Vq33jaHGSeSnRbgP6obsHynWJ-CkjTjP2qzJR8Gj5nT8K_aoHySYKvh/s1600/P1040896.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg91pPkRI4WhgUt-7wCCUzuVZYiUbvE-2rXcvg2MzNxT-mdH5p3PMlnTV9UR3LpUDgumsEx7XrZgaH9ciA05HxA-Vq33jaHGSeSnRbgP6obsHynWJ-CkjTjP2qzJR8Gj5nT8K_aoHySYKvh/s1600/P1040896.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnzTtC0dx2QdHGRCdxF6DNLxGX2cJYYnqxE3T8vQlrDb9wfraxteJkR9pua4EDacpMr7Pnpjgd_9QUBJioCRRvWY5ef9AtuEKNe7lA59njjMh2vRGlSx3UfMxwfqTxXGKL2xW7nCR4K-So/s1600/P1040895.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnzTtC0dx2QdHGRCdxF6DNLxGX2cJYYnqxE3T8vQlrDb9wfraxteJkR9pua4EDacpMr7Pnpjgd_9QUBJioCRRvWY5ef9AtuEKNe7lA59njjMh2vRGlSx3UfMxwfqTxXGKL2xW7nCR4K-So/s1600/P1040895.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="color: #e69138; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>DEMÉTER DE TASTAVINS</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #783f04; font-family: Verdana, sans-serif;">Des de l'any 2007 hem treballat per recuperar patrimoni agrícola, paisatgístic i arquitectònic. Les fotografies ens mostren l'estat dels Masos de Xotxim amb data; gener de 2014. L'esforç, en tots els sentits, ha estat molt important. La il·lusió per mantenir una herència cultural irrepetible ens fa seguir endavant. Les nostres collites, els nostres productes, porten associat aquest esperit. La valoració que ens fan els nostres clients dels productes de qualitat, amb certificació ecològica, que oferim; fa que seguim endavant. Tots els que aposten per les nostres ametlles, vi i oli estan ajudant a mantenir este patrimoni per a futures generacions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #783f04; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #783f04; font-family: Verdana, sans-serif;">Per naltros casa nostra és casa vostra, us hi esperem.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: #fff2cc; font-family: Verdana, sans-serif;">La Portellada - Ràfels. Comarca del Matarranya. Aragó</span><br />
<span style="background-color: #fff2cc; font-family: Verdana, sans-serif;">demeterdetastavins@gmail.com</span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-65967358227773499352013-11-11T09:49:00.000-08:002013-11-11T09:52:49.298-08:00Un conte que succeeix a La Portellada<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">ADEUSIAU<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Aviat
farà vint anys que lo Petrol d'Aiguaviva em va anar a buscar a Cedrillas. Era
molt jove, fou ell qui en va portar fins esta casa. Ara ja han passat els anys,
com cada dia veig des de el meu estable
el verger, que el meu amo treballa de bon matí cuidant les bledes que
tan li agraden a la mestressa, Ah ! i faves quan és el temps. Des de que van
dur-me fins aquí este ha estat el meu corral. He estat el company de feina de
l'amo que em va coprar a Petrol. He llaurat, he carregat sacs d’olives,
carretells de vi, sacs de blat per portar a moldre, he voltat la sínia, he anat a buscar l'aigua
amb les tenalles a la font del Mas de Dalt, he portat a la mestressa al poble
veí, he baixat al riu als horts dels amos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Ara
ja fa uns mesos m'han portat un company molt jove; l´hi he estat ensenyant a
fer tota la feina que jo he fet tots estos anys, hem llaurat en parella amb el
bastet, l'aladre de tres pals. Els
primers dies la joventut del company el feia estar molt nerviós i li costava
mantenir la disciplina del treball; ara
ja esta molt ben ensenyat i amb la força que li dóna la seva joventut em supera en totes les feines; i es veritat, l’edat no perdona i cada dia em costa més sortir de la quadra perquè l'amo em vesteixi amb els guarniments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Després
de cavar les bledes de bon matí l'amo m'ha vingut a buscar, però avui no m´ha
guarnit, eixim de l'estable i anem a buscar el camí del portell, poc a poc, no
em dóna presa; a pas lent anem
pujant per la carretera. Allà agarrem el
camí de ferradura de la torreta de ferro i pugem encara més fins arribar a la
plana de l'Artigas, quina vista des d’allà dalt; veig al fons de tot els horts
del riu que tantes voltes he trepitjat mentre l'amo i la mestressa collien
pataques o plantaven fesols, tot es veu menut, tota la plana creuada pel riu
fins a l'infinit de la meua vista cansada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Veig
l'amo molt estrany, pensatiu, trist, malenconiós. S'està liant un cigarro amb
tota la parsimònia i lentitud possible; complint tot el ritual, fa una xuclada
profunda mirant a l'infinit, al final de l'horitzó on es perd la vista. Som allà
a la plana elevada a prop d'on s'acaba i
cau en picat. Ara ve i m'abraça, m'acaricia i em diu unes paraules a cau
d'orella que no acabo d'entendre. Poc a poc m'apropa al cingle, ara amb els
ulls vidriosos, no se per que s'acomiada de mi; amb un engany em fa perdre els peus i em veig
caure pel penya-segat. L'únic pensament
que em ve al cap és que havia sentit dir moltes voltes al meu amo, quan
passaven per este paratge que li deien; el cingle del mataburros.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">XPG</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La Portellada</span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-28336772453374617262013-10-30T12:52:00.000-07:002013-10-30T12:52:04.109-07:002 Trobada de Saurins al Matarranya. Presentació de Tel·lúric de Deméter de Tastavins<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DEMÉTER DE
TASTAVINS.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">MASOS DE XOTXIM. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Ràfels – La Portellada. Matarranya<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Benvinguts als Masos de Xotxim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Deméter de Tastavins és propietari d’aquesta
finca agrícola des de l’any 2007. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Jo mateix sóc un dels propietaris de Deméter
de Tastavins. Quan vam veure que aquesta masada es venia en la seva totalitat
(pertanyia a 2 families Els Anglés Aparicio i els Anglés Vidal), ens plantegem
la possibilitat de comprar-la. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La meva vinculació amb el territori és
fmiliar, per part de pare, nascut a La Portellada de casa Gaujola, de llinatge
Pons Piquer. A casa dels meus avis es dedicaven a fer de pastors i havien
portat uns anys la Dula. També conreaven una mica d’oliveres i tenien horta al
Mas de Bessó i al Tastavins. De ben petit mon pare ja fou rabadà com el dels
pastorets de Folch i Torres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">També la màgia del territori, del Matarranya;
amb la gran càrrega històrica que té. El ser un territori de frontera l’enriqueix moltíssim, pot dialogar directament
amb Saragossa per aragonès, amb Barcelona i València per cultura i pel català
oriental tortosí en transició cap el valencià que s’hi parla. Podem dir que és
el cresol de la Corona d’Aragó, ens hi trobem i ens enriquim tots. (tant de bo
aquella Euroregió que fa uns anys és va voler constituir hagués quallat, tornant
a vincular tots els territoris de la Corona d’Aragó inclosos els de l’altra
banda dels Pirineus de la casa reial aragonesa). Tot això també fa que la
vinculació emocional amb aquesta terra sigui forta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">El paisatge dels Masos de Xotxim és tot
modificat per la ma del home. Per a mi, tota la finca és com una obra d’art. L’esforç
humà per a conquerir aquestes terres al bosc, generant nous espais agraris (per un augment demogràfic, segurament als
segles XVIII -XIX); Un sistema de feixes amb parets seques a les parts baixes
de la muntanya, per abancalar les pendents i poder ser conreades evitant l’erosió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La construcció del Mas aprofitant el
desnivell de la muntanya per a fer les diferents plantes......<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">El topònim de moltes d’aquestes contrades ens
ho diu molt clar; artigues, que ve
d’artigar; Vol dir terres guanyades al pinar per a fer-les de conreu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Personalment no tinc paraules per explicar
les sensacions que em produeix el contacte amb la terra, amb l’escorça dels
arbres, amb l’olor de les plantes aromàtiques, amb la visió dels camps de cereals
que ens marquen el pas de les estacions. Contemplar tot aquest paisatge de
pinars i carrasques esquitxat pels bancals conreats guanyats per l’acció de
l’home, és una obra, és un patrimoni, amb un valor incalculable. Ens porta
als inicis de la nostra civilització, de fa més de 10000
anys, quan aconseguim domesticar el conreu i neix l’agricultura; És quan aprenem
a fer abstracció i observem que de l’acció de plantar una llavor recollirem una
planta sencera. Tot aquest paisatge ordenat per la ma de l’home ens aporta una pau
espiritual, lligada al món de la mediterrània, origen de la nostra civilització
, de les tres grans religions de la humanitat que sintetitzen totes les creences
anteriors que intenten donar explicació d’aquest procés de l’evolució humana.
Com deia el presocràtic Protàgores aconseguim ser: l’home mesura de totes les
coses<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Conèixer la llavor és revolucionari, a part
de la reproducció, és el descobriment del procés pel qual es converteixen les
llavors del cereal; en pa o cervesa, i els fruits de l’olivera i la vinya en
oli i vi. (vinculats aquets descobriments a mites i creences que han constituït
tot l’univers simbòlic sobre el qual s’ha forjat una concepció del món. Els
atributs de les principals deïtats mediterrànies estan sovint relacionats amb
els tres aliments i amb el cicle estacional de la collita; d’aquests déus vam
aprendre a conrear les plantes i processar els aliments; és per això que com a
acte de gratitud els humans ofereixen aliments als déus protectors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">“ L’autopista” que difon tots aquests
coneixements és el Mare Nostrum, i un
dels carrers important on podem desviar-nos és l’Ebre, habitat per diferents
pobles Ibers. Els romans deien que la seva terra arribava on arriba l’olivera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Des de bon principi la idea que ens empeny en
l’aventura de Deméter de Tastavins, és fer funcionar el Mas com una explotació
agrària, amb els seus conreus tradicionals, olivera, ametller, vinya, cereals i
horta. També recuperar i evitar l’esbucament, de la Masada, que en tres nivells
té mes de 1000 m2, i el corral uns 150 m2. L’estat arquitectònic, en
determinades teulades, era molt precari. Segurament avui ja s’hagués enfonsat
una part important. Quan nosaltres ens en fem càrrec una teulada ja havia
cedit. Només la consolidació de tellats ja va suposar un gran esforç econòmic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Per a portar endavant el nostre pla de
treball fou molt important conèixer a Sorin Dragoman que s’incorpora aquest
mateix any al projecte de Demèter de Tastavins i amb un nivell d’implicació
absolut , amb ganes d’aprendre conjuntament amb nosaltres com tirar endavant
aquesta aventura. Tampoc podem deixar de citar a Mariana Muntean, implicada amb
la nostra aventura des de bon principi, actualment amb responsabilitats sobre
l’horta del Mas, i tots els treballs que es fan a la finca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Quan prenem possessió de l’explotació, és
prioritari per a nosaltres el seu funcionament agrícola, per això les primeres
inversions van dirigides a equipar-nos amb la maquinaria suficient per a la
explotació, tractor, equips de recol·lecció d’oliva i ametlles. També en infraestructures arquitectòniques;
magatzem per a la maquinaria ...etc. La
conservació i el respecte per la estructura del Mas ens obliga a construir una nau per a fer de
magatzem per a la nova maquinaria, ho fem una mica allunyat de la Masada, per
evitar la interferència visual amb la construcció històrica. També recuperem el
corral separat del cos del Mas, davant de l’era, per a fer funcions d’estable. És a dir la prioritat fou invertir en allò
que necessitaven els conreus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Teniem molt clar que l’agricultura a
desenvolupar havia de ser molt respectuosa amb l’entorn i el paisatge, evitant
qualsevol agressió agroquímica que alterés l’ecosistema d’aquest entorn. Una de
les primeres eines que adquirim és una biotrituradora per no haver de cremar
restes de poda i que a l’hora aquestes estelles de les branques triturades ho
incorporem a la terra com adob i així tanquem el cercle del ecosistema. Així
com fer pasturar la finca, el que ens proporciona un control de les herbes i
ens aporta adob orgànic a la terra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La Masada és encarada a una vall presidida al
sud pel Mas del Chusco o de Lledons, que marca la capçalera d’esta valleta;
davant nostre, a l’altra banda, i més cap al nord tenim el Mas de Vicentó. Ens
fa goig que els tres masos que miren a esta petita vall siguin habitats en
sentit ampli, en un s’hi viu, en els altres diàriament tenen els seus
conreadors. Aquesta Valleta que malauradament no coneixem el seu nom , més
endavant, passada la carretera de Fórnols, la coneixem com a Vall de l’Ermita, El
Parat, Els Passets (pel pas de bestià), Font de l’Argila, La Vall D’Aura, fins
a la Vall del Ferro (als Gallipons) i
finalment s’entrega al riu Matarranya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Dins de la finca tenim quatre pous, dels que
un és totalment sec amb la infraestructura antiga per l’extracció de l’aigua i
basses per abeurar, no es recorda quan donava aigua; Un altre el compartim amb
el Mas del Chusco, amb poc cabal els anys, ja molts, de sequera. Els que ens
donen l’aigua constant per a l’horta son dos; un és protegit per una
construcció de pedra on hi ha l’espai on la mula o el burret feien de força
motriu per extreure l’aigua, treballaven sota sostre. L’altre és a l’aire
lliure i servia per donar aigua a un abeurador al costat del camí
cadastral de Fòrnols a Ràfels .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Aquesta aigua és de l’aqüifer que anomenem
“Mesozoico dels Ports de Beceit” d’uns 4500 Km2, entre les províncies de Terol,
Tarragona i Castelló; limita al Nord i l’Est amb el riu Ebre, al Sud amb la
Vall de La Galera i la part alta dels rius la Sènia i Servol. A l’Oest amb el
riu Bergantes i la divisòria Guadalope – Matarranya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La finca es plena de construccions per a
conduir, retenir ... l’aigua. Sèquies, sínies, basses, ovellons....<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Un altre dels principis que ens ha guiat a
l’hora de portar endavant aquest model agronòmic ha estat fer el Mas, igual que ho era en la seva fundació,
autosuficient en tots els sentits (autoabastament; generar el menjar dels
animals de treball i de cria, produir per a consum propi i per a la
comercialització. Tot plegat era per a sostenir la unitat familiar pagesa i
assegurar la seva reproducció). Aixó
portat al segle XXI, amb noves tecnologies, vol dir; que ens generem la energia
elèctrica amb plaques solars fotovoltaiques. El sol, a part de fer créixer els
nostres conreus ara ens dona electricitat i força motriu. Recollim tota l’aigua
de pluja de les teulades de la Masada. Tenim un dipòsit d’aigua de 120.000
litres a una cota més elevada per a tenir pressió i on emmagatzemem l’aigua que
extraiem del pou i la sobrant de dels dipòsits de pluja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">També els animals que ens acompanyen en
aquesta finca s’alimenten del farratge i gra que conreem per a la seva alimentació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Personalment el coreu que m’atreia especialment
era el de l’olivera; ¡quina càrrega històrica, mitològica, de civilització
mediterrània, te aquest arbre!. Diuen que plantar oliveres era o és un acte de
generositat per a les generacions futures doncs qui el planta no el veurà amb
la seva plena producció, passaran els anys, ja no hi serem, i ell continuarà
donant el seu fruit. L’olivera que conreem al Matarranya és l’anomenada
Empeltre (l’oliva negra aragonesa o mallorquina a les illes), diuen que és de
les més antigues el seu nom ve d’empeltar, segurament un peu d’ullastre, que es
transforma en olivera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Preuat des de fa 10.000 anys i gran element
civilitzador de fenicis, grecs i romans. L’oli el gran producte de
l’antiguitat, ho podríem comparar al petroli de l’actualitat, es feien perfums,
remeis medicinals, amb funcions religioses, servia per il·luminar, per
conservar aliments, per cuinar..... les galeres anaven amunt i avall de la
mediterrània amb àmfores plenes d’oli per subministrar a la metròpoli, Roma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">L’OLI D’OLIVA: Font de llum i calor, serví de
base per a una infinitat d’ungüents medicinals i cosmètics, Bàlsam daurat per a
la cura del cos, ho fou també per a l’alleujament de l’ànima, ja que amb oli
s’ungien els nounats els moribunds (crisma i extrema unció), potser amb la
intenció de lubricar els difícils trànsits cap a la vida i la mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">...Aquest vell arbre (l’olivera) de fulla
perenne representà en l’imaginari agrari, la idea d’immortalitat, de
permanència. Ja Homer el reconeix com un dels pilars de l’Oikós
grec....... Plantat per donar fruit als
qui han de venir, fou el símbol de transcendència i riquesa que, durant la
guerra de Peloponès, espartans i atenencs no dubtaren a talar-se mútuament,
buscant de soscavar la moral de l’adversari i els fonaments de la seva
economia, sense, però, de tocar mai el sagrat oliverar de Delfos...... (i avui
a les nostres contrades se les venen per embellir jardins residencials de la
Provença francesa o la seu d’alguna corporació multinacional....).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Arran d’aquest viatge al món antic i mitològic, explicarem records de mon pare que
ens porten a escenes de l’antic Egipte; ja veure-ho perquè.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Acabada la guerra civil espanyola, el nou
estat franquista instaura a Espanya un sistema autàrquic que dura al llarg dels
anys 40 i 50, són els anys de les estretors, hi havia el problema de
l’alimentació. El record dels pares ens porten a histories que la humanitat, a
la mediterrània, a l’inici de la nostra civilització.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Recorden els pares que les collites eren intervingudes
per les autoritats franquistes, els cupos d’intervenció, la fam, amenaça
constant de la societat espanyola i sobre tot la urbana (recordem el famós
viatge d’Eva Perón i la coneguda mongeta perona). Eren els anys de les
cartilles de racionament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Al Matarranya, es produeix de temps
immemorials un oli d’oliva apreciat, d’olives empeltre, dolç i suau. Doncs bé,
en aquests anys d’autarquia i dels cupos d’intervenció era obligatori vendre
tota la collita a “l’estat”, cada dia al pedrís del començament del carrer
major de La Portellada es penjava el preu que es pagaria del “doble”
d’olives (mesura). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">A casa Gaujola del Mas de Dalt de La
Portellada, la dels meus avis paterns, d’amagat s’agafaven uns quilos d’olives
per a fer oli pel consum propi. El procediment era com el que feien els
egipcis:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Amb una pedra plana portada del riu
Tastavins, és feia servir de base per abocar-hi les olives i xafar-les on
s’obtenia la pasta d’oliva, aquesta es dipositava en un gibrell a la vora del
foc i s’hi afegia aigua calenta per ajudar a separar l’oli de la resta. La
pasta que quedava es passava per una tela de mitja (per fer de filtre)
retorçant per cada punta en sentit contrari una de l’altre el líquid queia
filtrat en un altre gibrell, és deixava reposar i al dia següent (fruit de les
diferent densitat) l’oli surava per sobre de l’aigua. L’avia amb una cullereta
recollia esta làmina d’oli i el posava en el setrill.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Amb el blat passava el mateix, s’anava al
molí de nit per a que no et veiessin els Guardia civils per a moldre blat i fer
farina. Casa Gaujola anava al molí nou de La Freixneda, als Gallipons, aquest
era el més segur doncs a la sèquia d’este molí mai li faltava l’aigua. Portaven
unes talegues i s’en tornaven amb la farina. Aquest moliner sembla que tenia bona
relació amb els guardia civils i era avisat en cas de patrullar i visitar el
molí aleshores aquella nit no es treballava. No va tenir la mateixa sort el
moliner del de la Vallassa que va ser detingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La Guardia Civil vigilava els camins i
arribaven a disparar en cas de no aturar-te e inclús matar el matxo que portava
la càrrega (això va passar al Mas de Rull a la Pereta ja al terme de
Villahermosa del Rio, provincia de Castelló)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Ja que estem parlant d’aquest passat, amb
escenes de la historia antiga de la humanitat, crec que és el moment d’explicar
el nom de Demèter de Tastavins. Tastavins és clar, és el riu que passa pel
terme de La Portellada. I Demèter no ve de la història antiga ve de la
mitologia, allà on s’inicia la boira del coneixement humà, és la Deessa de la terra cultivada,
essencialment del blat, fou la que va ensenyar als homes a treballar la terra a
sembrar les petites llavors i esperar a la collita d’estiu. Sempre ha anat molt
lligada a la seva filla única Persèfone , son pare era Zeus i creixia amb les
seves germanes de pare Atenea i Àrtemis... però el seu oncle Hades va
enamorar-se d’ella i va raptar-la amb l’ajut de Zeus, va obrir-se la terra i
Hades va emportar-se-la al món dels inferns. Demèter inicia la seva cerca,
baixa del cel a la terra, i torna estèril la terra. Per això Zeus ordenà a
Hades que tornés Persèfone, però aquesta havia trencat el seu dejuni menjant un
gra de magrana als inferns, el que la lligava allà definitivament. Però
s’arriba a un acord. Demèter tornaria a l’Olimp i Persèfone partiria l’any
entre els Inferns i la seva mare. Cada primavera, Persèfone s’escapa del món
subterrani i puja al Cel, a l’olimp, la terra es fa productiva neix el blat
creix i es sega. Quan torna a l’Infern,
la terra queda estèril, el sol escalfa poc. És l’estació de l’hivern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Després de quatre anys de transició, que
demana la legislació vigent; Avui les terres de Demèter de Tastavins ja son
totalment de conreu ecològic. Aquest fet
ens porta a plantejar-nos la necessitat de no quedar-nos només com a conreadors
de olivera, vinya i ametlla; la estructura del mercat agrari ens fa que finques
d’aquestes característiques siguin pràcticament inviables econòmicament només
amb el conreu, no som competitius amb
altres tipus de finques més “industrialitzades” en terres més fàcils de
treballar i que poden ser rendibles amb els preus que marquen els grans
distribuïdors. Com tots sabem nosaltres no podem marcar el preu del que
produïm, no ens diuen a quan em ves el quilo d’olives ens diuen et pago tant i
punt. Per això, per cercar un valor afegit als nostres productes, hem d’anar a
la elaboració i venda del producte: Oli,
Vi i ametlles. Aquí podrem fer valorar en els nostres preus el cost de mantenir
aquest territori d’agricultura de muntanya, d’agricultura ecològica i fer que
els nostres clients d’una forma empàtica valorin la nostra feina de respecte i
manteniment d’aquests paisatges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Com ja teníem en el nostre pla poder arribar
a presentar productes elaborats va
fer-se necessari cercar un nom, una marca, per als nostres productes. L’any
2009 registrem la marca Tel·lúric (Demèter de Tastavins no podia ser per no
confondre amb el registre de certificació d’agricultura biodinàmica).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">El nom sorgeix de la meva companya i sòcia
Montserrat, des de la idea que son fruits que arrenquen de la terra, del
Matarranya en concret, que és el que li donarà l’originalitat i diferència
d’altres. El significat;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">TEL·LÚRIC<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">(del llatí Tellurícum)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Pertanyent o relatiu a la Terra, sobretot en
el que es refereix a la seva influencia sobre el regne orgànic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">(diccionari; Català-Valencià-Balear)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Però també he de dir que na Montserrat, ja que som en una trobada de saurins, sempre
ha tingut unes percepcions “tel·lúriques” i molt especialment en este
territori. Diu: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">“Preguntada sobre la meva experiència personal al Matarranya, lloc on he
manifestat tenir unes sensacions, que no experimento a altres llocs, haig de
dir i descriure el següent: sento una connexió amb la meva sensibilitat que
desperta unes capacitats sensitives més enllà del que la raó estima lògic. El
meu cos i cervell i perquè no la meva ànima em parla amb sensacions i
emocions que els cinc sentits habituals no perceben; puc percebre les energies
del lloc , dels arbres, de les pedres, de persones. Com si despertés la meva
intuïció per poder dir aquí hi ha aigua, aquí varen estar persones patint o
essent felices, aquí hi han rovellons.... Això també ho he sentit a altres
llocs, especialment , dels llocs que he visitat, a Grècia i Costa Rica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">No ho se, si és que el Matarranya es màgic com alguns diuen, perquè a la fi
qualsevol lloc pot ser màgic si un així ho vol o així ho sent.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Aquesta descripció de la Montserrat coincideix amb la
definició de:</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Jesús Ávila Granados: MATARRAÑA<u>
INSÓLITO. Lugares mágicos en una comarca al filo del tiempo</u>. Viena Ediciones. Barcelona <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Las líneas ley en la comarca del
Matarranya. Hemos podido reconstruir mejor los lugares de poder y de energía
que gravitan en el cosmos del Matarranya. Estas líneas ley se corresponden con antiguas
corrientes energéticas que se desplazan subterráneamente a través de acuíferos,
o bien aprovechando las grietas tectónicas que entran en fricción, al igual que
los magmas del interior del suelo. Para los druidas, tales corrientes
energéticas no eran otras que manifestación misma de la vida sobre la
tierra.... pero estas creencias pueden ir más lejos...pensar que llegan del firmamento... y que en determinados enclaves, transmitían
una condición específicamente benéfica a una acción latente de las corrientes
telúricas del subsuelo.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">...Estos sacerdotes celtas
señalaban estos enclaves privilegiados...la mayoría de las veces eran espacios
ricos en Fuentes, manantiales o ríos, ideales para la celebración de los cultos
a la Diosa Tierra y demás divinidades benefactores del universo conocido.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Matarranya establecidas, ya, 10
líneas ley<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La Portellada es troba
enclavada entre dues línies llei la VI i la VII, la primera passa per Sant Pere
Martir i la segona per Sant Miquel, els dos turons que encerclen el poble en
forma de mitja lluna, la capçalera de la vall que s’obre a la plana cap a la
Freixneda i la Torre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Pel Mas de Xotxim
creiem que pot passar la número VIII va de Santa Barbara a la Freixneda fins a
la ermita de Sant Bernard a la Torre d’Arques passant pel santuari de la
Consolació a Mont-Roig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Doncs bé, després d’aquesta disgregació ,
tornem a la idea de la necessitat d’elaborar productes per a portar directament
al mercat, tenim molt clar que nosaltres no volem ser:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Una bodega, un molí d’oli, uns elaboradors
d’ametlles... Volem ser el conjunt de productes que podem elaborar a partir
dels conreus de la finca del Mas Xotxim. El nostre subjecte és la viabilitat de
la finca. Volem reproduir “l’autosuficiència” dels antics masos .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">També m’agradaria comentar que dins de
l’objecte social de Demèter de Tastavins hi ha el de fer activitats culturals
al voltant d’aquest món que ens agrada preservar; Mediterràni, mitològic,
antropològic, patrimoni arquitectònic (pedra seca, Masos), patrimoni cultural
(la nostra llengua, llegendes, oficis, paisatge...). Ara que ja tenim espais
recuperats, i avui es una prova, podem pensar en fer-ne.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Finalment dir que el Matarranya que s’ha
convertint en un destí turístic de qualitat, gracies als seus valors de
patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural; ha de preservar-los i
promocionar-los. És el que el fa diferent d’altres llocs. Una forma de
preservar el paisatge és fent promoció, des de el món turístic, dels productes
que aquí elaborem. Oli, horta, vi, ametlles, fruita .... Això ajudarà a que les
explotacions agràries continuïn endavant i mantinguin aquest paisatge agrari
excepcional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">PRODUCTES<a href="" name="_GoBack"></a><o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Tot just som a l’inici d’aquesta nova etapa,
podem dir que la darrera collita ha estat de rodatge per a la elaboració dels
productes. Ara ja tenim el petit celler a punt al mateix Mas de Xotxim, per
l’oli ja tenim el molí que ens el farà i l’espai de magatzem i embotellat a La
Portellada. El primer que vam fer per autoconsum fou el vi Tel·lúric.<b><u><o:p></o:p></u></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">VI
TEL·LÚRIC:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Des de fa uns anys
dediquem una petita part de la vinya del Mas a la elaboració del Tel·lúric amb
la intenció de recuperar antigues tradicions, com la del vi. El vi que produïm
és monovarietal (concretament de la varietat garnatxa negra) del raïm garnatxa
negra. Prové de ceps vells, d’aproximadament d’uns 60 anys o més. La vinya és
de conreu ecològic certificada pel Comité Aragonés de Agricultura Ecològica,
CAAE.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">El criteri
d’elaboració és el de seguir la tradició ancestral dels pagesos de la terra,
vol ser el que s’anomena; un Vi Natural, elaborat sense l’ajuda de cap producte
aliè al raïm i molt poc intervencionista en el producte final. No s’afegeix
diòxid de sofre (sulfurós SO2) per esterilitzar i estabilitzar els vins, encara
que en temps dels romans ja s’ha documentat la seva utilització.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">“Aquest vi és un vi
molt mineral, el gust de la terra on prové. Amb tocs de fruita vermella
confitada que l’acompanya un color vermell teula, típic de la garnatxa ja que
és una varietat molt oxidativa i va perdent color amb el pas del temps.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">ENTRE
– TERRES MATARRANYA:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Una nova línia, complementaria de l’anterior,
es aquest vi que anomenarem Entre – Terres Matarranya, vol ser;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Vi d’autor sota els criteris dels enòlegs
Montserrat Genesias i Marc Capella. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Un cupatge de les varietats syrah i garnatxa,
50 /50, passant per una criança en fusta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Un monovarietal de garnatxa jove.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">El Vi al Matarranya:
La elaboració de vi a la Comarca era present a totes les cases, totes tenien el
seu petit celler subterrani, però moltes vinyes van ser substituïdes per
ametllers i durant una època, poc a poc, va abandonar-se el conreu de la vinya.
Ara hi ha noves iniciatives que volen posar el Matarranya al mapa de les
comarques vinícoles. Com diuen a la web d’un celler instal·lat a la comarca, no
fa gaires anys,(Lagar d’Amprius “...La presència de compradors externs de raïm
que es produeix al Matarranya procedents de zones de denominacions com Penedès,
Priorat i Terra Alta ens diu molt de la
bona matèria primera que donen les nostres terres...” . També s’ha documentat
al poblat ibèric de Sant Antoni a Calaceit la presencia de conreu de vinya i
elaboració de vi. A Pena-Roja de Tastavins a la edat mitjana és feia un mercat
de vi on es trobaven compradors valencians i catalans amb venedors aragonesos i
navarresos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La toponímia ens
ajuda a veure que no ens equivoquem ; la Serra de les Vinyes (davant de Ràfels
mirant cap el nord i que separa el poble del Mas de Xotxim) i el Tastavins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">A La Portellada hi havia tres premses de vi;
al Mas de Baix; el de Maret (la casa derruïda anant al forn on ha quedat a la
vista. El de Fortuño o Carrasquet a la plaça on hi ha la caixa. I al Mas
de d’Alt la de l’Agud a la plaça de la
Casa de la Vila (sogre de l’Alicia).
Totes les cases tenien bodega amb botes i trull.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">CAVA
TEL·LÚRIC: <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Embotellem un cava
Gran Reserva elaborat per uns amics de la comarca del Penedès, La base del
procés d’aquest cava és un cupatge de 60% Macabeu, 15% Xarel·lo i 25%
Parellada. Amb un rendiment de premsada
del 52%. La verema es va realitzar en el punt òptim de maduresa i de relació
sucres-acidesa, per la qual cosa van ser innecessàries correccions posteriors a
celler. És un cava completament natural des de l’origen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La primera
fermentació es fa a 13ºC en dipòsits d’acer inoxidable. (vi base cava)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La segona fermentació
es fa en ampolla un mínim de 24 mesos en caves subterrànies a 12 metres, a una
temperatura natural i constant de 13ºC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">La idea de portar
aquest producte, a part que ens agrada el cava, és que ens ajuda a fer marca. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">OLI
TEL·LÚRIC:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Procedent de la
collita de les nostres oliveres de conreu ecològic, dins la D.O. Bajo
Aragón, elaborem un oli Extra Verge
monovarietal empeltre. Collides i premsades el mateix dia en moli continu,
conservat en tines d’acer inoxidable anem envasant a mida que arriben les
comandes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">AMETLLES
:<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 107%;">Conreem ametlla Llargueta, Comuna i Marcona<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-37925825008073731232012-07-18T10:23:00.002-07:002012-07-18T10:26:32.376-07:00MON COR ESTIMA UNA OLIVERA. Martí Domínguez, El Temps 15/05/2012<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Ens agrada reproduir aquells articles que ens interessen i que volem compartir amb els anònims lectors que acudiu a llegir aquestes pàgines. Martí Domínguez fa aquest magnífic homenatge a "L'Arbre en Majúscules de la Mediterrània"; l'Olivera. Present en tot el nostre Matarranya. Esmenta la gelada del 1956 que va arruïnar les nostres terres.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Aprofito per recomanar el llibre que recull esta situació a la nostra comarca: </i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Lluís Rajadell: <u>1956, L'Any de la Gelada</u>, edita: Asociación Cultural Repalve. Col.lecció Lo Puig nº 2. 2007.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: #6aa84f; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>MON COR ESTIMA UNA OLIVERA</b></span><br />
<span style="color: #6aa84f; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Martí Domínguez</b></span><br />
<span style="color: #6aa84f; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>El Temps 15 de Maig del 2012</b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mon cor estima un arbre... La declaració no és exagerada ni ociosa. L´home troba en els arbres un símbol de vida, de resistència enfront de les malvestats de l'existència. S´hi produeix una estranya comunió, un paral-lelisme vital, unes nexes que fins i tot passen de generació en generació, i que han explotat poetes i artistes. Paul Cèzanne s'estimava una vella olivera que creixia vora el seu estudi de Les Lauves, a Ais de Provença, i a l'ombra d'aquell arbre li agradava de pensar i descansar. John Constable va pintar un roure catedralici d'Old Hall Park; Costa i Llobera va cantar aquell pi que desafiava l'abisme sobre la mar immensa de Formentor. La història és plena a vessar d'aquestes imatges: Machado amb l'alzina, Buffon amb el plàtan , mossèn Llorenç Riber amb el lledoner, Wordsworth amb el teix, Josep Pla amb les oliveres... Ningú ha escrit amb més estima que l'autor de Palafrugell sobre l'arbre evitern, que <span style="background-color: #ffd966;">repta els déus aproximant-se a la immortalitat</span>. Pla era rotund en aquest sentit: "Cap arbre no guanya l'olivera en noblesa. Cap altre no la iguala en gravetat senyorial i en gravetat pensativa. Es fa enormement vella (...) És eviterna i d'una indescriptible sobrietat (...) <span style="background-color: #ffd966;">Només la fascinació d'aquest arbre pot explicar els milions i milions d'hores de treball que els homes han posat per convertir els olivars en un immens jardí de pedres</span>" (Cadaqués, 1947).</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La fascinació que desperta l'olivera també explica aquesta bella història, on es donen la mà totes aquestes coses simbòliques i sensibles. L'any 1956, a conseqüència de l'hivern tan dur i tan fred, es va gelar una olivera silvestre que creixia en un camp de Culla. Era monumental, amb un cos format per dos troncs de 4,76 i 3,15 metres de perímetre, sobre peanya de 12,10 metres, i amb una edat aproximada de 800 a 1000 anys. Els propietaris, la familia Celades, que s'estimaven molt aquell arbre, decidiren de no arrancar-lo, i mai no en varen emprar la fusta, com es va fer amb molts altres arbres morts durant aquell hivern dramàtic. A causa de la seva solidesa, el tronc de l'olivera no va ser atacat pels insectes, i es mantingué recta, tot desafiant el pas del temps. Fa deu anys, ço és, <span style="background-color: #ffd966;">cinquanta després de la gelada, inesperadament va rebrotar per la soca</span>, amb l'alegria i la sorpresa dels devots propietaris. I ara un jurat ha decidit de donar-li el premi com a Millor Olivera Monumental d'Espanya (2012).</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'olivera de Cézanne també es va gelar aquell hivern duríssim del 1956. Malauradament, els nous amos la varen arrencar de soca-rel. El pintor feia anys que era mort; potser si hagués estat viu s´hauria conservat. Perquè l'arbre evitern -no n´hi ha cap que el guanye en noblesa- es mereix aquest respecte. I qui sap si algun dia hauria tornat a brostar per alegria de tots els Cezanians.</span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-78339535013256487312012-07-16T08:49:00.002-07:002012-07-16T10:34:37.509-07:00ELS MURS DE PEDRA SECA. Victor Rahola<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><i>Reproduïm aquest article on es fa una defensa del territori, paisatge i com no de la Pedra Seca, característica del camp d'Eivissa i naturalment del nostre territori; El Matarranya.</i></b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: #38761d; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Suplement de La Vanguardia: Culturas nº 524 (4-07-2012).</b></span><br />
<span style="color: #38761d; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>ELS MURS DE PEDRA SECA</b></span><br />
<span style="color: #38761d; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Víctor Rahola</b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A principi dels anys seixanta, l'illa d'Eivissa encara conservava la tradició d'una cultura arcaica, que durant segles d'aïllament s'havia preservat del món exterior. Alhora rebia amb escepticisme i curiositat l'arribada de les primeres tribus urbanes. A partir d'aquests anys, l'illa estarà sotmesa a un procés de transformació, lent però continuat, per absorbir la massa turística, que any rere any anava creixent.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'abandó de les terres de conreu i la pressió constructora deixen parcialment en desús la trama territorial d'antics camins, partions, feixes i escorrenties de l'aigua, construïts amb el treball i la saviesa de moltes generacions. La falta d'un projecte que sabés valorar aquest passat i que tragués lliçons d'una tradició mil.lenària per adaptar-se a una construcció fràgil va provocar la fractura d'aquesta cultura plena de solucions de molt d'atractiu estètic i arquitectònic.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: #fce5cd;">El mur de pedra seca era l'element ordenador de la totalitat del territori, l'escriptura d'un paisatge, que amb llenguatge propi, encara avui, defineix la identitat de tot el territori. La distribució i la seva forma és el resultat de l'observació de la topografia, del sòl, de l'orografia i del moviment de persones i animals: les feixes per a la contenció de la terra, les canalitzacions per donar sortida a l'aigua i els camins amb l'estratègia d'abastar la totalitat de la propietat.</span> Al centre s'hi ubica la casa, al costat de la casa dels animals, la casa del carro i els magatzems; aquesta densitat constructiva es dilueix en els límits i sense solució de continuïtat es confon amb les propietats veïnes. El treball acumulat de moltes generacions ens ha deixat un espai humanitzat. És la relació entre idea i matèria, entre mur i pedra i la pedra i l'home. Això és el que queda, encara, de l'illa d'Eivissa i de la seva cultura.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En l'actualitat, una mirada sobre el que s'ha construït ens mostra l'existència d'una dispersió urbana i edificacions aïllades, sense relació les unes amb les altres, situades en llocs estratègics per gaudir dels millors panorames. L'espai rural que ho abastava tot ha cedit a les noves infraestructures i edificacions, i les ha fragmentat, i ha impossibilitat reconèixer la fractura, mantenint una actitud absentista enfront els problemes que s'assenyalen, i impedint la bona implantació en el terreny. La incomunicació entre el que és nou i el que és vell és un fet real, que es tracta amb una manca absoluta de visió on els límits, tan curosament tractats anteriorment, són espais subordinats, mal usats per situar-hi tot allò no desitjable. S'agredeix violentament on s'hauria de ser més sensibles. I tenint en compte que la novetat és sempre més forta que el vell, caldrà que les lleis protegeixin i estimulin allò que queda per evitar-ne la destrucció.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: #fce5cd;">Què és el que ens cal protegir? Centenars den quilòmetres de murs de pedra seca, que amb la seva geometria donen forma al territori, construïts des de la lògica de la necessitat, amb saviesa i esforç. Delimitant escorrenties d'aigua, topografia i conreus, camins i propietats. Són les cicatrius i les marques, fetes en temps mil.lenaris. És la memòria densa dels patiments i de les alegries de viure de la terra i a la terra. </span>Aquest és el paisatge que, ara fragmentat, haurem de recuperar i al qual mostrar-nos sensibles.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Necessitem una nova mirada sobre el territori, que sigui vigorosa, i poder percebre un nou paisatge pacificat i reconciliat. Un paisatge harmoniós, que no precisi de tanques per no veure la porqueria que hi ha fora.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No hi ha altra sortida.</span><br />
<br />
<br />DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-64068973768562354232012-02-01T21:42:00.000-08:002012-02-01T21:45:10.345-08:00Risotto amb Carabassa, (Spéck) i escarola. Remolatxa i voltants. Favetes amb beina<div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Hola a tothom i ben tornats a aquest espai de receptes.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aquesta entrada va de receptes “exòtiques” i curioses amb els productes de la cistella:</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Risotto amb carabassa (Speck) i escarola.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Truita de remolatxa.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Truita de faves tendres</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Risotto amb carabassa (<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Speck">Speck</a>) i escarola.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ingredients per a 4 persones:</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1 ceba picada fina</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">250-300g de carabassa en daus petits</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">6 fulles verdes d’escarola a la “Julienne”</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">(opcional) dos talls gruixuts d’Speck o de cansalada tallats en tiretes</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">6 tassetes de cafè d’arròs de gra rodó(si es integral millor)</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">12 tassetes de brou vegetal (15 si l’arròs es integral)</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1 ½ tasseta de vi blanc</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Oli d’oliva verge extra (Tel·luric?)</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Sal</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pebre negre (acabat de moldre)</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Comí en pols (opcional pero recomanable)</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Una nou de mantega</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Parmiggiano Reggiano</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Comencem per sofregir la carabassa amb una bona quantitat d’oli durant almenys 5 minuts a foc viu, salant una i afegint el comí i el pebre. Tot seguit afegim la ceba baixant el foc fins que estigui ben sofregida salant una mica més. Afegim ara l’Speck o la cansalada tot refregint una mica.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aboquem-hi l’arròs i sofregim-lo a foc viu fins que canviï de color i quedi translúcid. Banyem amb el vi blanc i deixem evaporar, tot remenant i sense baixar el foc. Anem afegint el brou a poc a poc a foc viu sense deixar de remenar. Afegim nou brou quan l’anterior s’hagi eixugat. D’aquesta manera l’arròs estarà llest en 16-18 minuts (5-6 min mes si l’arròs es integral). Els últims 5 minuts (abans de la última remenada amb el brou) no oblidem afegir a la paella l’escarola i acabem la cocció. Si ho desitgem afegim una nou de mantega i deixem reposar l’arròs a la paella uns pocs minuts. Afegim doncs el Parmiggiano Reggiano acabat de ratllar, remenem i servim de seguida. Bon profit.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Remolatxa</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Que fer amb un parell de remolatxes formoses? Les pelem i les tallem o ratllem finetes per a posar en cru a l’amanida o marinades amb sal oli llimona i pebre. O les bullim amb pell com les patates, en aigua salada, punxant-les per a comprovar el punt de cocció desitjat. Un cop refredades es conserven força dies en un contenidor a la nevera, cobertes amb l’aigua de cocció. Quan es necessitin es pelen amb les mans (compte que taquen força!!!) i es tallen al gust per a afegir a l’amanida o per acompanyar altres viandes. I en truita? Sí sí, en truita! A veure com:</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Es fan servir com les patates fregint-les a foc lent, amb força oli, molt finetes amb o sense ceba. No es cap heretgia, utilitzar les que ja hem bullit anteriorment, o expressament (almenys una mica), i passar-les per la paella, ja que escurcem els temps, encara que podem perdre part de les sals minerals i vitamines en la cocció. Encara calentes les barregem amb l’ou batut (si el batem amb la batedora amb un gra d’all ens quedará una truita molt esponjosa i gustosa). I a la paella! No us ensenyaré yo a fer una truita!!!!! <u>Només una advertència.....</u> vigileu amb la sal ja que la remolatxa es força dolça i en necessita més!! Si més no, podeu obviar la sal afegint les vostres espècies favorites. Les especies combinen normalment molt bé amb la dolçor (comí, pebre, nou moscada, bitxo etc.) i ens estalvien problemes de hipertensió. Re-bon profit.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Faves</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ara que ja han aparegut les primeres faves tendres (amb beina) us ofereixo un recordatori o un suggeriments per a gaudir-les d’una manera especial.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb un grapat de faves fresques amb beina (200g) (les mes petites que amb prou feina marquen el gra son les mes adients), en tenim prou una truita per a 3-4 persones ja que resulten molt gustoses.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> Es renten bé i es tallen en trossets de 2 dits de llargària. Amb una bona quantitat de ceba tallada gruixuda es sofregeixen en oli ben calent fins que es panseixen i estan ben cuites. Es salen (pebre també?) i s’aboquen al bol amb l’ou batut i es remena per a desprès tornar-les a la paella i acabar la truita. </span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Estan delicioses només sofregides i amb encenalls de pernil, o per acompanyar altres plats.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ja arribaran les favetes tendres per a fer a la Catalana (amb cansalada, botifarra, i menta) o les seques (les mes nutritives) per a guisats mes llargs. En tornarem a parlar.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fins la propera i Bon Profit</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Luca</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-72338244866884057262011-11-27T16:36:00.000-08:002011-11-27T16:54:31.748-08:00Una recepta tot enganyant el mal temps: una RATAFAINA<div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Rata-faina?</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ratatouille o samfaina, pisto o caponata? Es el mateix! Amb petites variants que depenen dels gustos, la disponibilitat d’ingredients, d’eines, del temps...</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fa unes setmanes em trobava sol a La Portellada, no feia massa bon temps, i, com no podia treballar a fora, em venia molt de gust fer una mica de cuina amb el que tenia entre mans (al cabàs més ben dit).</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Volia menjar patata, però també l’albergínia que quedava mig pansida i corcada reclamava un us ràpid, tanmateix l’últim carbassó collit era només mig aprofitable.... Que podia fer? Amb bons productes és difícil que qualsevol cosa surti malament, sempre que sigui comestible i m’hi vaig llençar de cap.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Volia una cosa que quedés consistent per mossegar, però feta i ben barrejada, amb gust però amb matisos. Finalment amb el que hi havia va sortir una preparació amb verdures que he "batejat" Ratafaina!!! I ho vaig fer tot a la paella, afegint les verdures una a una començant per les que coïen mes lentament i saltejant...</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Us ho simplificaré aclarint els passos:</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Per a 4 persones:</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">3-4 patates mitjanes</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 albergínies mitjanes o 1 gran</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1 carbassó (dels nostres ja no en queden...),</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 cebes mitjanes</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">1/2 pebrot de cada color </span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">3 o 4 tomàquets</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 grans d’all</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">sal , oli verge extra, pebre, i herbes aromàtiques (de Provença o fines herbes o farigola i orenga i/o comí en pols)</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">mig got de vi </span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Comencem per tallar patates (pelades) i albergínies en talls de mig dit de gruix i una mica menys el carabassó, però tot aproximadament de les mateixes dimensions. Talleu les cebes en mitjos anells i els pebrots en mitges tires transversals de mig dit de gruix Peleu i talleu els tomàquets en rodanxes.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A la paella (compte amb les dimensions: ha de ser prou gran) poseu Oli d’Oliva Verge Extra (el nostre Tel·lúric per exemple) i quan estigui ben calent aboqueu-hi les patates fins que comencin a daurar una mica (2-3 minuts). Afegiu les albergínies i daureu sempre a foc alt. Tot seguit el carabassó daurant-lo. Remeneu sovint però amb suavitat, tot i que l’ideal seria “ saltejar” amb un moviment de la paella per a no trencar les verdures que es van coent. Es el moment de salar i posar una mica de pebre. Afegiu la ceba baixant una mica el foc i tot seguit el pebrot i l’all picat. Feu pansir, salpebreu i espolvoregeu amb les herbes remenant sempre a poc a poc. Pujeu el foc i ruixeu amb el vi: pot ser blanc sec, sempre que el tinc a ma faig servir l’altre Tel·lúric, el vi de Garnatxa Negra que fem al Mas, i la sorpresa sempre es majuscula, en positiu. Un cop aixugat el vi podeu afegir les rodanxes de tomaquet rectificant una mica de sal i feu coure 5-7 minuts remenant una mica com sempre. Si les patates encara no estan fetes podeu afegir una mica d’aigua i tapeu. Deixeu eixugar l’aigua i ja està. Podeu servir fred o calent acompanyat de peix blau en conserva o fresc i fet només a la planxa.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Bon profit i fins aviat</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Per cert</b>, encara que siguin verdures amb peix, si el vi que heu emprat era un vi negre jo continuaria bevent vi negre durant l’àpat. Naturalment promociono el nostre <b>Tel·lúric de garnatxa negra</b>: un vi de veritat, fet manualment, segons la tradició, sense llevats artificial i sense bisulfits. Un nèctar que la terra, el clima, les estacions, les botes de roure i la nostra bodega acabada de reformar, el revelen com a fill legítim del nostre territori. Cada any original, però sempre robust i sincer, sense manies i amb moltes agradables sorpreses. Si teniu curiositat per provar-lo comenteu-m’ho per correu i us el podem portar , juntament amb la cistella de verdures, les ametlles o les olives,</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">al preu de 2€ l'ampolla </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">com a oferta</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-23865840483106577972011-11-27T16:23:00.000-08:002011-11-27T16:44:00.400-08:00Reflexions de tardor II: Cubelles<div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A Cubelles, a la vora del mar, la situació es força diferent (referint-me a l’entrada anterior del bloc sobre els horts): calor i humitat exagerada han martiritzat les tomaqueres amb mildiu i provocat podriments a tomàquets i pebrots. També es veritat que a l’estiu, a Cubelles, s’hi ha d’estar molt a sobre a l’hort ja que a més a més del clima, les herbes així com els milers de cargols i llimacs que hi prosperen s’han de controlar molt. Tot plegat amb el repartiment i tot, costa de trobar sempre el temps necessari per fer-ho de la millor manera.</span></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKrp_n4JxHJjJKNyi1K5CW88mgsBhPrRp8relrkje9RLM5XeL0ZYIuK0kwKfYMam2DCashjx0UrmbIIWKmWMHevC4PEcmsIHLIB1igx-wpOXtQzkviKWEqHPDnycgOf5hwxN7nx04h-oIf/s1600/2011-11-27+11.38.45.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKrp_n4JxHJjJKNyi1K5CW88mgsBhPrRp8relrkje9RLM5XeL0ZYIuK0kwKfYMam2DCashjx0UrmbIIWKmWMHevC4PEcmsIHLIB1igx-wpOXtQzkviKWEqHPDnycgOf5hwxN7nx04h-oIf/s200/2011-11-27+11.38.45.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: xx-small;">Un Pregadeu (<i>Mantis religiosa</i>) <br />
damunt el Boixac: si respectes l'entorn<br />
ell et recompensa</span></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> De tractaments, encara que permesos, preferim de moment no fer-ne per a conèixer millor la dinàmica conjunta de clima i plantes tot investigant quines essències es van adaptant millor: els pebrots grocs i vermells de “l”Angelet de la Portellada” s’hi troben com a casa; les nyores hi van a noces; els cogombres del país fan furors; per no parlar dels carbassons del país que aquesta primavera-estiu s’omplien de fruits per a la cistella. Els nous reptes per la temporada que ve estan servits: pastanagues, mongetes tendres, alls, col-i flors de primavera, un compost sempre mes ric i complert...</span></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOuydoFPxvjxualBDiPKSefdsx_z-PjS8MzmSRANhx9sw-BaNMnuYHprZtCSkiI6bRIiTJ1gZKXwZz-o6FxvbMqBv0h9JYSwUvnk3p-UszdG_OixK1MHpbjDJmSKbm01lkR7P1u-XFnKQZ/s1600/2011-11-18+15.49.35.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOuydoFPxvjxualBDiPKSefdsx_z-PjS8MzmSRANhx9sw-BaNMnuYHprZtCSkiI6bRIiTJ1gZKXwZz-o6FxvbMqBv0h9JYSwUvnk3p-UszdG_OixK1MHpbjDJmSKbm01lkR7P1u-XFnKQZ/s200/2011-11-18+15.49.35.jpg" width="200" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: xx-small;">Renovació a les "parades en crestall"<br />
els enciams per la tardor al costat dels alls</span></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Avui dia a l’hort de Rodoreda hi van creixent ja les primeres faveres, i les plantes de pèsols ja han tret el nas. Remolatxes s’obren pas d’entre les nombroses pedres (sempre massa nombroses), els porros de primavera s’enforteixen, i els enciams han superat la fase mes cruenta de l’atac dels llimacs esperant la companya dels propers ravenets.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> El desafiament de la pastanaga continua, mentre que els alls tendres i les cols d’hivern es consoliden. L’adob en verd ja està sembrat per a millorar l’estructura de la terra que acollirà les patates primerenques. </span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00c6-HAYLuDUixn2nR3PAgehQOQHG5bDTNJr8yt4bjUI-LBn775ByoTUoU6UsXDOt10PbQ-s9fL3eb-T-MbJXG7iTAGKkg_PnyVAF5aXjVJmy2NvzjlOAUd7A0yLt7eSHLoyQYN98fCqb/s1600/2011-11-18+08.44.53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg00c6-HAYLuDUixn2nR3PAgehQOQHG5bDTNJr8yt4bjUI-LBn775ByoTUoU6UsXDOt10PbQ-s9fL3eb-T-MbJXG7iTAGKkg_PnyVAF5aXjVJmy2NvzjlOAUd7A0yLt7eSHLoyQYN98fCqb/s200/2011-11-18+08.44.53.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: xx-small;">La protecció de la ultima sembrada de faveres</span></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">En un raconet hi anem cultivant aquelles plantes que ens podran ser útils en la gestió de les plagues o com auxiliars als cultius: Euphorbia lathyris, Consolida mayor, Urtica dioica, Inula viscosa, Ruta graveolens, Farigola Orenga, Alfàbrega, Romaní, Sàlvia, Boixac, Tagetes etc.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aquesta tardor i hivern dedicarem molt d’esforç a aquesta parcel·la per a assegurar que el clima benèvol jugui al nostre favor i ens permeti gaudir d’enciams, bledes, cebes tendres, cols, faves i pèsols, remolatxes, ravenets, pastanagues.</span></span><br />
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Sort de la pluja d'aquestes ultimes setmanes...</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fins aviat</span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-49778640132499398582011-11-02T08:25:00.001-07:002011-11-02T08:40:01.852-07:00Homenatge al responsable de l'Horta de Deméter. Luca Lavelli, de Sirmione al llac de GardaL'ànima del projecte de l'horta a Deméter de Tastavins és Luca Lavelli originari de Sirmione provincia de Brescia a la Lombardia fronterera amb Verona del Veneto. Una terra magnífica i amb gran pes de la història cultural de la nostra mediterrània. En homenatge al matarranyec del llac de Garda reproduïm aquest poema de Catul dedicat a la bella Sirmione península envoltada pel llac. Només ens contemplen 2070 anys.<br />
<br />
Poema XXXI. CATUL ( 87 a.C. - 54 a. C.) Verona - Roma<br />
<br />
Sirmió, nineta de totes les penínsules i de les illes<br />
que, en els llacs d'aigües clares i en l'ample mar, l'un i<br />
l'altre Neptú sostenen, amb quin goig i amb quina joia<br />
et vinc a veure! Jo mateix amb prou feines puc creure<br />
que he deixat Tínia i les planes de Bitínia i que et contemplo<br />
en pau. Oh! ¿Què hi ha de més venturós que <br />
estar lliure de neguits, quan l'esperit deposa la seva càrrega i,<br />
rendits per les fatigues sofertes en terra estrangera,<br />
arribem a la nostra llar i descansem en el llit enyorat ?<br />
Aquesta és la meva única recompensa d'uns sofriments<br />
tan grans. Salut, oh bella Sirmió, i alegra't de l'alegria del<br />
teu amo; i vosaltres, aigües lídies del llac, feu esclatar<br />
totes les rialles que teniu dins vostre.<br />
<br />
Traducció de : J. Vergés i A. Seva<br />
<br />
Catul : Poesies. Fundació Bernat Metge. Escriptors LlatinsDEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-92160871630212139082011-10-28T05:06:00.000-07:002011-10-28T05:08:51.358-07:00Receptes i varies per a principi de tardor<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Vet aquí alguns comentaris i receptes al voltant de la ultima cistella del 24 d’octubre i de les verdures que hi heu trobat</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Api:</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">si no l’heu consumit tot, espero que estigui a les fresques o a dins d’un got amb aigua, ja que en uns dies va perdent la frescor... Si us sobra es pot congelar fàcilment desprès d’haver-lo<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escaldat 2-3 minuts (si el refredeu en aigua amb gel millor), assecat i embossat adequadament.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Nap i Xirivia:</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">son elements molt emprats en brous, però us convido a provar-los cuits barrejats amb les altres verdures. Podeu trossejar-los en daus prèviament abans de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ficar-los a l’olla amb la resta de verdures (pastanagues, patates fulles de col, carbassa ceba o porro...), i fins i tot sofregir-los per augmentar el gust de tot plegat. Segon pas: fiqueu si voleu abundant aigua i podeu escollir dues opcions. Si voleu que les verdures conservin totes les propietats, saleu l’aigua; si us estimeu més que les sals minerals i la majoria de les propietats es quedin al brou no ho feu. El resultat es pot gestionar de mil formes: saltejar les verdures amb all o ceba o pernil o cansalada etc. per menjar les a trossets i reservar el brou per a altres preparacions (sopes, arrossos). Triturar les verdures amb una part del brou i preparar així una gustosa crema de verdures a la que podeu afegir, tot escalfant, llet i formatge ratllat. Personalment no se resistir a la temptació de coronar el plat amb un raig d’Oli d’Oliva Verge Extra cru (Us agradaria tastar al nostre Tel·lúric?) i un polsim de pebre acabat de moldre.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Borraina:</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">gran desconeguda<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(o quasi) de les nostres cuines...... Personalment, considero que li dona unes quantes voltes a la estimadíssima bleda! Home! Es veritat que es força peluda i que pot arribar a punxar una mica però us asseguro que l’esforç de preparar-la s’ho val. Per les punxes, si voleu, empreu uns guants de goma. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Per a prepara-les, si no tinc massa temps, només les rento i les fico a l’olla amb aigua i sal bullint pel mateix temps que requereixen les bledes 10-12 minuts. Naturalment les fulles quedaran força mes pansides que les tiges. Els pels o petites punxes quedaran absolutament innòcues. Algunes persones es prenen la molèstia de pelar les tiges i jo no m’hi fico; naturalment requereix mes temps. Si voleu la mateixa textura entre tija i fulla, reserveu les fulles per un 5 o 6 minuts abans de bullir-les. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Com les mengem?</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Si bullides amb patata us farten ja una mica, saltegeu-les amb un fil d’Oli d’Oliva Verge Extra amb un gra d’all (com sempre).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A casa, sovint, les saltegem directament amb all i cansalada (o speck o amb pasta de xoriço picant preparat per l’Ester de la Portellada), afegint una raig de crema de llet o llet, pebre negre molt, per a amanir la pasta cuita al dente i afegida a la paella directament. Algun cop i vaig preparar també el farciment dels ravioli però això es mes elaborat i si ho desitgeu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>us ho explicaré en un altre moment.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">La crema de borraina es deliciosa i es prepara com totes les cremes de verdura utilitzant una mica de patata per a espessir-la, i altres verdures al gust: ceba, pastanaga, etc. Es boníssima també servida freda.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Espero que amb aquestes suggeriments, tingueu sempre mes ganes de consumir verdures i de forma mes variada i simpàtica. De ben segur que si us fiqueu, en sabeu molt més que nosaltres. Ànims!</span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Salut i bons aliments.</span></span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-76644679888716800222011-10-28T04:18:00.000-07:002011-10-28T09:20:25.194-07:00Reflexions de tardor<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tardor, tard... i la pluja.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Bentornats a aquest espai d’actualització de les noticies dels horts de Demeter. En aquesta reflecció m’he allartgat una mica, aprofitant els dies grisos que ens estan acompanyant. L’aniré repartint en tres troncs dedicats al que succeeix i el que ens espera, per aquesta tardor-hiver, a cadascú dels nostres horts .</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Quin final d’estiu ens hem trobat, mai no s’acabava i de sobte... la tardor.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Aquests “desajustaments climàtics” han provocat efectes curiosos als nostres horts, cadascú amb les seves característiques climàtiques, com ja hem anat comentant. Gairebé tota l’activitat s’ha desenvolupat als horts del Matarranya que per extensió i temporada productiva requerien majors atencions. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Ha fet mes calor del compte fins fa ben poc, i les papallones del la col (Pieris brassicae)</span></span></div> <br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtIo2P8LGJIDCWoq9-NNgoIDD70q87WYC1L6FzUGB0V5kBV1ODMdWOz5c0f7ranCZ7YB2deF7Tg51KIyi7N1ijw6T6zNFhyphenhyphen0GjtzIRLZuzPZbkxq4adx3QIZq8066lkMJX49cqmgmTuyNZ/s1600/Pieris_rapae+papallona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; height: 146px; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; width: 229px;"><img border="0" height="153" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtIo2P8LGJIDCWoq9-NNgoIDD70q87WYC1L6FzUGB0V5kBV1ODMdWOz5c0f7ranCZ7YB2deF7Tg51KIyi7N1ijw6T6zNFhyphenhyphen0GjtzIRLZuzPZbkxq4adx3QIZq8066lkMJX49cqmgmTuyNZ/s200/Pieris_rapae+papallona.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS;"><em>Pieris rapae</em> papallona</span></td></tr>
</tbody></table> <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWBc-sOFx5heoseCKshsq92lT4Xs7IicKKGoRLaiYAekrqmPklp43yuDMNuALjs-aBRum86djdO0jf2pW7SjHeUn8wtDKO8ui3VvkTGXO9HK3ga7_rUdnZJTQwRSM6FgE19MOf8ZBJ9jRj/s1600/Pieris+rapae.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="148" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWBc-sOFx5heoseCKshsq92lT4Xs7IicKKGoRLaiYAekrqmPklp43yuDMNuALjs-aBRum86djdO0jf2pW7SjHeUn8wtDKO8ui3VvkTGXO9HK3ga7_rUdnZJTQwRSM6FgE19MOf8ZBJ9jRj/s200/Pieris+rapae.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>Pieris rapae</em> eruga rosegant les fulles</span></td></tr>
</tbody></table> <br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRm7cjv9gfL43rjN_LmdL5X-QpI1HevzcTCaLac4k-jOLqikTGm4bi4KML4KE7aP8yHIDKjAqQ8UWOKbdOE7gic4xkJjJcXs-kVRPuWP1YyIsYEp_GAJR1lw2c7yxWajGtbuW4IUx8FAX_/s1600/Cols+i+col-i+flors.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRm7cjv9gfL43rjN_LmdL5X-QpI1HevzcTCaLac4k-jOLqikTGm4bi4KML4KE7aP8yHIDKjAqQ8UWOKbdOE7gic4xkJjJcXs-kVRPuWP1YyIsYEp_GAJR1lw2c7yxWajGtbuW4IUx8FAX_/s200/Cols+i+col-i+flors.jpg" width="120" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: xx-small;">Cols, col-i-flor i broccoli</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: xx-small;"> al Tastavins</span></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">han aprofitat per a pondre un despropòsit d’ous que ens ha estat impossible controlar del tot: a l’hort del mas ,tant les primeres cols així com els “broccoli” han patit un assalt d’erugues gairebé definitiu. </span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Aquestes verdures, o el que en queda, no es podran comercialitzar i acabaran a les nostres olles, amanides o conserves personals. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Millor sort han tingut les del Riu Tastavins on la major pressió de control i el clima lleugerament mes fresc de nit han per mes controlar l’atac. Broccoli, cols arrissades, cols de Brusselles, i col-i-flors van creixent i estaran a les cistelles en poques setmanes.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div> <br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Arreu, els esperats tomàquets de tardor (llegeix la noticia anterior dels horts) continuen sorprenent per la seva presencia, tot i que fa setmanes que avisem de la imminent desaparició de l’estrella (a dita vostra) de la cistella. Triguen en madurar per les nits fresques i el dia mes curt, tot i així, potser seguiran unes setmanes mes.</span></span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiPWJozaPpBmWImLBqCpSNLHYF4qzCSYFJ26faL3kzYxHiS0D_nVxTxJa3kJyo1khciwZrfOIlnoZksbJ3SwHvPxBcg5dtkmznANY10gBPK0pqCs8ah6f8zKOr7LZclzt7dOHuvX2Hiz-g/s1600/Porros+i+cebes+tendres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiPWJozaPpBmWImLBqCpSNLHYF4qzCSYFJ26faL3kzYxHiS0D_nVxTxJa3kJyo1khciwZrfOIlnoZksbJ3SwHvPxBcg5dtkmznANY10gBPK0pqCs8ah6f8zKOr7LZclzt7dOHuvX2Hiz-g/s200/Porros+i+cebes+tendres.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: xx-small;">Cebes tendres a l'esquerra i porros a la dreta</span></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Els pebrots pateixen una mica més pel fred que ha fet en els darrers dies, però si es confirma la manca de gelades primerenques, també continuaran presents gracies a la bona florida propiciada per la pluja de primers de setembre. Les albergínies també, encara que lentetes van fent, esperant les gelades de finals de novembre que les reduiran del tot. Per la resta dels horts, les cebes tendres estan massa avançades per l’època però no estan malament, els porros i les pastanagues llueixen els uns i pateixen les altres.</span></span></div> <br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Les remolatxes revifen, els naps ja han aparegut a la cistella, les bledes no cessen de proliferar. Uns quants tomacons estan a sarró i d’altres aniran caient, en breu, acompanyant les patates, les carbasses i les cebes de guardar. Els alls tendres comencen a treure el nas. Enciams i escaroles (de fulla ampla i arrissada) esperen el fred amb ànim distint...</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tot re adreçant-vos a les properes etapes de reflexions de tardor, voliem esmentar algunes verdures que heu trobat a la cistella i proposar usos i receptes si us convé a l'apartat de Recepte i varies</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Fins aviat</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: justify;"></div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-16619297043700867242011-10-06T08:22:00.000-07:002011-10-06T08:22:34.373-07:00Baltasar Porcel. Olympia a mitjanit. Un Paisatge Mallorqui que podria ser el Matarranya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un paisatge Mallorquí que podria ser ben ve el Matarranya, desitgem que el final, trist, no sigui el de tot el nostre territori, encara que els indicis no son gaire optimistes.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3xvifNs_LKHoDgKC-xX0WQ84QKGv0gq2-OpTJFzoc3uf_22a72TQqrYCg2uO2qu5bi2szAFfd_YpZuoinRBlPwsTh3fntS0Ip18CRJa2J6uNPvjXydSya0esfOCVVeM2ABRCWfFTu-FI_/s1600/P1030886.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3xvifNs_LKHoDgKC-xX0WQ84QKGv0gq2-OpTJFzoc3uf_22a72TQqrYCg2uO2qu5bi2szAFfd_YpZuoinRBlPwsTh3fntS0Ip18CRJa2J6uNPvjXydSya0esfOCVVeM2ABRCWfFTu-FI_/s320/P1030886.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Masos de Xuxim. Demèter de Tastavins. Matarranya.</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"....Aquella terra era gairebé íntegrament de secà, tant de gra com de llegum -el blat i l'ordi, les faves, les llenties, els cigrons i els pèsols-, exceptuant la breu zona del Rajolí, la font que alimentava la bassa i d'aqui irrigava una petita horta gairebé només per al consum de la finca, amb les marjades veïnes per sembrar-hi farratge per al bestiar. Però tot allò, amb els anys de la davallada agrícola, havia estat envaït per les argelagues, el romaní, els esbarzers.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Arreu perduraven figueres i pruneres, parres, abans ufanoses i que s´havien convertit en sarments esfullats, en branques cadavèriques. I el ramat d'ovelles de Son Matamala, que tanta anomenada havia tingut, perquè amb la seva llet formatjaven unes peces rodones, petites, gruixudes, en les quals barrejaven aromàtica pols de flor de romaní, ja només belava en la imaginació nostàlgica dels vells.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Com la tafona, immensa; ja no molia ni prensava olives, tota talment un palau sepultat en el qual els cortinatges s'haguessin transmutat en teranyines, vastos llençonls esfilagarsats, enganxifosos, que cobrien els estris morts i les finestres cegades, una mena de teatre abandonat, però amb una imprecisa cua de vida: semblava o no semblava que encara pogués sortir per allí un actor exhaurit per assajar una última interpretació funesta abans de caure retut. Ah, aquell antic oli clar de Son Matamala, que en abocar-lo cantava amb clarors....</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> I les ametlles ja es deixaven sense collir, romanien l'hivern sencer com trossos de carbó en els arbres despullats. Amb els pocs i ja ancians jornalers que subsistien a Son Matamala, els quals es quedaven mirant els depauperats ametllers i remenaven el cap incrèduls: aquells fruits havien estat l'or i la festa de les finques, la incommensurable cerimònia anual de la seva collita, els batedors embrancats en l'arbre i espolsant-lo amb garrots fins , l'estol de collidores acalades i entonant una i una altra cantarella, els paners que s'omplien a vessar, el berenar d'un gibrell de trampó, verdura i vinagre, on sucaven pan, les rialles i la glòria del sol. ..."</span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-57808724099760628962011-09-13T23:41:00.000-07:002011-09-13T23:41:19.104-07:00Un parell..... de pebrots!! Comentaris i Receptes!!<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Quin final d’estiu... o es el començament? La calor que havia de minvar a poc a poc no s'acaba encara.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Treballar amb aquest clima tant poc estable desconcerta una mica però té també algunes sorpreses que es poden intentar fer jugar al propi favor. Hi ha la possibilitat que la nova florida de tomaqueres ens permeti aconseguir una collita<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tardana afavorida per les altes temperatures del setembre.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Estavem patint per les pebroteres que no han tingut massa aigua aquest estiu, però la pluja de fa 10 dies (37 l/mq amb calamarsa petita) ha tingut un efecte espectacular. La segona florida promet força, i podria ser presagi de una bona collita fins<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ben entrat l’octubre. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Al contrari les bledes ho han patit força més això de la pedra, quedant totes foradades com haureu pogut comprovar. Tot i així es recuperaran amb força per l’fecte quasi magic de l’aigua de pluja.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Per preparar-vos per a la propera “INVASIÓ”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de pebrots hem pensat de anticipar una mica els temps amb alguns suggeriments per la utilització d’aquests fruits que, crus, son d’entre els més rics de vitamina C: (mooolt més que les taronges!!!). No només existeix la samfaina o l’escalivada o el pebrot verd fregit: vet aquí doncs un parell de... receptes!!</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;"><u>Amanida de pebrots amb formatge fresc</u></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">La meva amiga Ester de Barcelona (la Doctora Clavero) gran amant de les verdures, fa temps que ens homenatja amb aquesta deliciosa amanida de pebrots que us vull proposar:</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><u>Ingredients</u>: 1 pebrot vermell, 1 pebrot verd, 1 pebrot groc, una ceba dolça petita, un o dos grans d’all, 100g de formatge fresc d’ovella, ½ cullerada de mostassa, un polsim de sal, pebre blanc i sucre, 1 cullerada de vinagre de sidra, 3 cullerades d’oli d’oliva, 2 cullerades de julivert picat</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><u>Preparació</u></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tallar els pebrots a tires fines</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Picar la ceba</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Tallar el formatge a daus petits</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Picar l’all fi i mesclar-lo amb la mostassa, la sal, el pebre, el sucre, el vinagre i l’oli</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Barrejar-ho tot. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Si deixeu macerar una mica abans de ficar el formatge la sal i el vinagre trauran la fortor dels pebrots i disminuiran la probabilitat que se us repeteixi.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;">Pennette alla Vodka</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Es un secret que guardo amb una certa gelosia pero crec que l’ocasió s’ho val:</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><u>Ingredients</u>: 350 g de Mezze Penne (format de pasta de la marca Barilla i Voiello o De Cecco ... si es de blat dur i italiana responc!) o qualsevol altre format de pasta “curta”</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">1/2 pebrot vermell, 1/2 pebrot groc, una ceba petita, un tall de pernil en dolç de mig dit de gruix, 250 ml de crema de llet, un raig de Vodka, sal, pebre negre acabat de moldre.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">En una paella gran sofregiu lentament la ceba picada fina amb oli i si us agrada una nou de mantega. A mitja cocció afegiu els pebrots a daus tot pujant el foc i saleu lleugerament. Al cap de mig minut aprox. poseu el pernil tallat en petits daus i el feu agafar color. Banyeu amb el Vodka tot flamejant a la paella. Afegiu meitat de la crema de llet i remeneu per uns instants fins que es redueixi una mica.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Durant aquest temps haureu posat a coure la pasta, en abundant aigua amb sal, que haurà de quedar “al dente”. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">En escorre la pasta afegiu la resta de crema de llet i aboqueu tot seguit la pasta a la paella (compte amb les dimensions de tot plegat). Saltejeu uns instants a la paella el tot i molgueu el pebre negre abans de servir. L’ideal seria poder rematar el plat amb una fina pluja de Parmiggiano Reggiano.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Bon profit!!!</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS;">I fins aviat</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span></span></span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-76541119784898180222011-08-25T02:37:00.000-07:002011-08-25T02:42:05.314-07:00Les Noticies des de l'hort i la cistella 29 Agost<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Benvolguts Amics, </span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br />
les vacances en general (i per a qui n’hagi gaudit) es van acabant i la calor forta te les hores comptades. Les verdures dels nostres horts no deixen de créixer, madurar i passar-se, replantar-se i sembrar-se. Aviat les escaroles envairan les parcel·les, juntament amb les cebes de calçots i les cebes tendres i les llavors d'espinacs. <br />
Les mongetes estan patint massa la calor i la humitat, tot esperant que les varietats locals del Matarranya acabin de resistir millor i produir per las pròximes setmanes. <br />
Les olives verdes de mostra, han resultat ser encara una mica “joves” i “fortes” com en diem al poble, però a banda de la fortor poden donar una idea dels aromes que aniran adquirint (sajolida, farigola..). En tornarem a parlar!<br />
<br />
<br />
CISTELLA<br />
El gruix de la disponibilitat de verdures consisteix en les tomàquets, les albergínies, les cebes tendres, els cogombres, els carbassons, els pebrots verds “italians” (grocs i vermells semblen força mes tímids), els enciams, les bledes, les noves pastanagues, algun porro d’estiu i aquelles patates que se us facin indispensables. Tot això anirà composant o alternant-se a la cistella d’aquesta propera setmana.</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br />
Les famoses Melones (síndries blanques i verdes allargades, anomenades fa unes setmanes) estan gairebé a punt: Si algú en volgués a la cistella en substitució d’alguna verdura m’ho pot comunicar el mes aviat possible. Per qui les volgués a banda de la cistella tenen un preu de 2 € al quilo. Es tracta de fruits de 4 quilos aprox. i en trobaríeu una meitat. <br />
<br />
Us preguem de confirmar-nos la direcció de lliurament de la cistella per aquells que canviïn de residència acabant les vacances i pels nous cistellaires.<br />
<br />
Tot acabant, recordem que les nostres Ametlles ecològiques descloscades i embossades al buit en paquets de 250g a 3€ el paquet estan a la vostra disposició.<br />
<br />
Olives Ecològiques de Biorafales (Olives negres de la varietat Empeltre amb denominació Bajo Aragón):<br />
Mortes (les mes característiques) o en aigua (un pel mes suaus) es de 5€ el Kg en diferents formats embossats al buit: <br />
1kg a 5€<br />
500g a 2,75€<br />
250g a 1,5€<br />
150g a 1€.<br />
<br />
Sense més us convidem a posar-vos en contacte amb nosaltres per a qualsevol puntualització o aclariment per correu o comandes a ultima hora (diumenge al migdia) al tel d’en Luca 656577327.<br />
<br />
Bona tornada i fins aviat<br />
<br />
Luca i Xavier</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br />
</span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-59291618290023639492011-08-09T01:01:00.000-07:002011-08-09T01:01:06.273-07:00<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Benvolguts amics,<br />
<br />
no tant puntual com sempre arriben aquesta setmana les noticies des dels horts...<br />
<br />
Pel que fa la dinàmica de la terra, us volíem comentar que els porros d'hivern així com les primeres col-i-flors estan trasplantades per a poder aprofitar aquestos mesos de calor i arribar ben formats a la tardor o a les portes de l'hivern. Les cols també es van transplantant a mesura que les parcel·les van quedant lliures dels cultius anteriors. Els broccoli (mes gustosos que les col-i-flors i mes resistents al fred) seguiran en les properes setmanes. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">En èpoques d'abundancia com l'estiu no es pot dormir a la palla, només gaudint de la gran disponibilitat de productes: s'han de preveure les èpoques mes escasses. No es poden perdre de vista les carabasseres, que necessiten el reg adient per a engruixir els fruits, s'ha de preparar el terreny pels espinacs, les faveres, els pèsols; sembrar naps d'hivern i l'api; pensar a la millor ubicació pels alls tendres i secs..... Aquesta feina apassionant, requereix ara una mica de sacrifici, tot i així, la natura ben cuidada i ajudada, ens retorna amb escreix la recompensa amb forma de fruit el que li dediquem en temps.<br />
<br />
La cistella d'aquestes setmanes portarà una mica te tot: tomàquets, pebrots verds, albergínies, carabassons, cogombres, enciams, ceba tendra, mongetes (per qui no n'hagi rebut la setmana passada) unes poques pastanagues (en procés de renovació) algunes bledes i si s'escau alguna patata.</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;">Tingueu una bona setmana</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3gxg6Quj4s1ipbKqEycQWBilHIdLRdoVZc8NrkHgyYNaj-8OJbbft9vtTL8m1s1sawMHAnTweeW6cLM0b_8oo1Om-ACkard8dBTofEL0KHaHlRG94CPUDM3k_iJ7QcEcyUPHlxHLat772/s1600/Cistella+8+Agostpetit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="194" naa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3gxg6Quj4s1ipbKqEycQWBilHIdLRdoVZc8NrkHgyYNaj-8OJbbft9vtTL8m1s1sawMHAnTweeW6cLM0b_8oo1Om-ACkard8dBTofEL0KHaHlRG94CPUDM3k_iJ7QcEcyUPHlxHLat772/s320/Cistella+8+Agostpetit.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: x-small;">Una de les caixes d'aquesta setmana</span></div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-36856536167670509282011-07-13T23:58:00.000-07:002011-07-13T23:58:10.464-07:00Verdures 18-19 de juliol productes i preparacions<div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Hola a tots verdulaires,</span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">en aquest dies de ple estiu, uns ruixadets no venen mal ni a l'hort ni per refrescar l'ambient xafogos.</span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Esperem però que les pebroteres del Mas i del Maset no hagin patit pel vent i per la possible pedra de l'altre dia. Aquesta tarda les visitarè i arreglarè possibles desperfectes. Qui segur s'ha beneficiat d'aquesta pluja han estat les cebes tendres que podrien accelerar la maduració, i els sembrats de pastanaga i remolatxa i les hortalisses de fulla en general.</span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: medium;">Aquesta setmana a la nostra caixeta es trobareu: <strong>enciam</strong>, <strong>ceba</strong> encara tendra de <strong>figueres</strong> i alguna de seca, <strong>tomaquets per amanida i de pera</strong>, alguns <strong>carabassons</strong>, alguns <strong>pebrots</strong> del <strong>padró</strong>, alguna <strong>alberginia</strong>, <strong>pastanagues</strong>, <strong>patates</strong>, i <strong>mongetes</strong>. Algunes herbes com <strong>alfabrega,</strong> <strong>rucola</strong>, i <strong>orenga</strong>.</span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span></div><div><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> </span> <div class="MsoNormal" style="margin: 4pt;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span lang="CA">Preparacions:</span><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">COL</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Si encara no heu consumit la col (conté moltes vitamines, A B1 B2 B5 C E K PP, i calci, i ajuda en la prevenció de varis tipus de càncer) us recordo que es conserva molt de temps, i que hi han varies maneres de preparar-la a més de cuita.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Trèieu el tronc central que podeu conservar i rosegar o tallar finet i marinar. Talleu molt fines les fulles per posar-les directament a l'amanida de cruditées o, per estovar-les, si cal, saleu-les i amb unes gotes de vinagre o llimona (o no), les poseu a la nevera tapades i les podeu fer servir en qualsevol moment en 15 dies. Les podeu rentar i escórrer per eliminar l’excés de sal i consumir-les en amanida, amb nous o ametlles torrades salades, arròs integral, cigrons o llenties, ceba i tomàquets.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Per a qui s’estima el picant pot extremar la preparació afegint pebre, bitxo en pols o en trossets, all picat, mes vinagre i aconseguir una preparació mes duradora per a donar un toc especial a aperitius o amanides. En tapetes sobre pa amb tomàquet un filet d’anxova i un polsim d’ametlla torrada esmicolada resulta sorprenent.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">BLAT DE MORO</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El blat de moro que heu trobat a la cistella es pot consumir de varies formes.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">De la manera clàssica bullint la panotxa uns deu minuts o feta al vapor, i desgranant-la un cop freda per posar a la amanida. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Si no resistiu podeu amanir-la i cruspir-la directament amb oli i sal o mantega.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Si la feu a la brasa no trèieu les fulles exteriors així que els grans no quedaran massa secs.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">No trigueu massa en consumir-la. De fet la panotxa que em toca a mi, no arriba a entrar ni al cabàs, perquè per provar si està bona l’acabo rosegant al moment i ja he esmorzat.....</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Recordeu que podeu contribuir amb intervencions comentaris aportacions de receptes per a fer mes interessant la nostra activitat.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Que gaudiu de l’estiu i fins aviat</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Luca i Xavier</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 4pt 4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div></span></span></div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-46621384102877552512011-06-28T16:35:00.000-07:002011-06-28T16:35:27.604-07:00Receptes varies i consells desperdigolats (com diuen a La Portellada)<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Vet aquí Algun consell de preparació dels carbassons, el producte estrella d'entre juny i juliol!!!<br />
<br />
<br />
<em>Carbassons a la planxa</em>Els mes adients per dolços i per fàcils de tallar son els rodons o francesos. Els verds negres aguanten però encara més. Es tallen no massa fins i es posen a una graella força calenta fins que estiguin lleugerament marcats però cuits (a mi m'agraden ben socarradets). S'amaneixen al gust (no oblideu pebre, pebre vermell, alfàbrega o orenga) i es poden conservar molts dies a la nevera ben tapats llestos per a consumir en amanides, acompanyant carns o fins i tot en entrepans "vegetals".<br />
<br />
<br />
PASTÍS DE CARBASSONS (4 persones)<br />
Ingredients:<br />
500 g carbassons,1 ceba mitjana 1 all 4 cullerades d’oli oliva sal i pebre<br />
200 ml de crema de llet 6 ous<br />
Opcional: beicon o gambes pelades o pals de surimi</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Es pica la ceba fina i tallen els carbassons fins. Es sofregeixen amb l’all picat fins que estan una mica daurats i tous. Es deixen refredar. <br />
Opcional: quan està quasi fregit s’afegeix el beicon o les gambes pelades.<br />
Es baten els ous i barregen amb la crema de llet i la barreja anterior (en aquest moment es posen els pals de surimi a trossets). Afegir sal i pebre al gust.<br />
S’afegeix tot a un motlle allargat engreixat amb oli o mantega. També és pot passar tot per la batedora i obtenir un pastís sense trocets. <br />
Es cou al bany maria durant 40 minuts a 180 ºC. O al microones a mitja potència durant 20 minuts.<br />
Fret o tebi: com a aperitiu amb mayonesa i una punta de salsa picant, per acompanyar carn o peix , en canapés o en entrepà<br />
<br />
<em>Crema de carbassons i verdures:</em>No calen presentacions, ja que es barregen totes les verdures que vinguin de gust o només per a complementar el gust del carbassó. Imprescindible una mica de ceba i volent un gra d’all que aromatitza; la patata sempre ajuda a espessir la crema. En una mica d’oli d’oliva V.E. (compte amb les calories per qui les hagi de mirar) saltegeu breument les verdures trossejades per algun minuts a la cassola i salpebreu al gust. Just cobriu d’aigua i deixeu coure foc mitjà-baix fins que estigui tot cuit (les pastanagues triguen!!!). Si desitgeu un puré podeu treure una mica d’aigua de cocció i utilitzar-la com a brou per altre preparacions, podeu afegir una nou de mantega (crua) o oli d’oliva i rectificar de sal i espècies. Si voleu una crema suau i dolça proveu a allargar el tot amb una mica de llet, tot escalfant la preparació per ajudar a amorosir-la. <br />
Preferències meves: m’encanta freda, però si es hiverno o principi de tardor o si em ve de gust quan en sobra, desprès de triturar-la afegeixo més aigua i una mica mes de sal i hi llenço arròs. Em recorda l’Avia que sempre ho aprofitava tot.<br />
<br />
Petits truc: <br />
Per qui li agradi es pot afegir tant al sofregit, als guisats, així com a les cremes amb cucurbitàcies (carbassó, carbassa, cogombre (en fret naturalment)) un polsim de comí que en realça el gust. <br />
<br />
Per fregir el carbassó i que quedi mes gustós i no bullit, convé fer-ho a foc fort al principi, ja que té molta aigua, i salar-lo un cop l’aigua hagi sortit tota. A mig camí es pot afegir la ceba, l’all i el que toqui<br />
</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">I el que quedaria per explicar, però... au a la cuina a disfrutar i treure idees!!!</span>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4418183708629239033.post-88066442850572196472011-06-24T15:55:00.000-07:002011-06-28T16:12:06.231-07:00Des de l'hort: L'hort al dia: del 20 al 26 de Juny<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Hem realitzat el primer lliurament de caixes de verdura fresca!!!! Quina emoció i quina responsabilitat!!</span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Enciams, cebes dolces, pastanagues, ravenets, carbassons i més han sortit dels horts cap a Cubelles, i Barcelona. Esperem trobar el gust de tothom i sobretot la complicitat per a poder millorar en aquest petit gran projecte que ara comencem.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Es veritat que el comencem tots plegats i que sou tots amics i molt comprensius, tot i així les ganes son de fer les coses de la millor manera possible i aspirar a fer-les molt bé. Oferir aliments de qualitat, sans i bons a un preu el més ajustat possible i de la manera més respectuosa amb el medi.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Només d'aquesta manera la nostra gran afecció i el nostre amor per la terra, ens permetran aconseguir els medis materials (un sou digne o més si hi ha sort) i renovar a cada pas les motivacions per a contribuir al manteniment d'un territori magnífic però fràgil, preservat al llarg dels any per la cura i l'esforç de qui en treia el pa de cada dia. Desitgem que la seva projecció turística, molt important i legitima, es pugui compaginar amb el respecte pel territori, pel paisatge, tot permetent la continuació de la seva vocació pagesa que l'han fet així com el veiem ara i millorar-ho si cal.</span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">La agroecologia es la filosofia que ens inspira en aquest camí, però ja es un tema per a profunditzar més endavant.</span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Gràcies de nou per compartir una part d’aquest projecte</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div>DEMETER2007http://www.blogger.com/profile/00839441539377604626noreply@blogger.com0