Homenatge al responsable de l'Horta de Deméter. Luca Lavelli, de Sirmione al llac de Garda

L'ànima del projecte de l'horta a Deméter de Tastavins és Luca Lavelli originari de Sirmione provincia de Brescia a la Lombardia fronterera amb Verona del Veneto. Una terra magnífica i amb gran pes de la història cultural de la nostra mediterrània. En homenatge al matarranyec del llac de Garda reproduïm aquest poema de Catul dedicat a la bella Sirmione península envoltada pel llac. Només ens contemplen 2070 anys.

Poema XXXI. CATUL ( 87 a.C. - 54 a. C.) Verona - Roma

Sirmió, nineta de totes les penínsules i de les illes
que, en els llacs d'aigües clares i en l'ample mar, l'un i
l'altre Neptú sostenen, amb quin goig i amb quina joia
et vinc a veure! Jo mateix amb prou feines puc creure
que he deixat Tínia i les planes de Bitínia i que et contemplo
en pau. Oh! ¿Què hi ha de més venturós que
estar lliure de neguits, quan l'esperit deposa la seva càrrega i,
rendits per les fatigues sofertes en terra estrangera,
arribem a la nostra llar i descansem en el llit enyorat ?
Aquesta és la meva única recompensa d'uns sofriments
tan grans. Salut, oh bella Sirmió, i alegra't de l'alegria del
teu amo; i vosaltres, aigües lídies del llac, feu esclatar
totes les rialles que teniu dins vostre.

Traducció de : J. Vergés i A. Seva

Catul : Poesies. Fundació Bernat Metge. Escriptors Llatins

Receptes i varies per a principi de tardor

Vet aquí alguns comentaris i receptes al voltant de la ultima cistella del 24 d’octubre i de les verdures que hi heu trobat

Api:
si no l’heu consumit tot, espero que estigui a les fresques o a dins d’un got amb aigua, ja que en uns dies va perdent la frescor... Si us sobra es pot congelar fàcilment desprès d’haver-lo  escaldat 2-3 minuts (si el refredeu en aigua amb gel millor), assecat i embossat adequadament.

Nap i Xirivia:
son elements molt emprats en brous, però us convido a provar-los cuits barrejats amb les altres verdures. Podeu trossejar-los en daus prèviament abans de  ficar-los a l’olla amb la resta de verdures (pastanagues, patates fulles de col, carbassa ceba o porro...), i fins i tot sofregir-los per augmentar el gust de tot plegat. Segon pas: fiqueu si voleu abundant aigua i podeu escollir dues opcions. Si voleu que les verdures conservin totes les propietats, saleu l’aigua; si us estimeu més que les sals minerals i la majoria de les propietats es quedin al brou no ho feu. El resultat es pot gestionar de mil formes: saltejar les verdures amb all o ceba o pernil o cansalada etc. per menjar les a trossets i reservar el brou per a altres preparacions (sopes, arrossos). Triturar les verdures amb una part del brou i preparar així una gustosa crema de verdures a la que podeu afegir, tot escalfant, llet i formatge ratllat. Personalment no se resistir a la temptació de coronar el plat amb un raig d’Oli d’Oliva Verge Extra cru (Us agradaria tastar al nostre Tel·lúric?) i un polsim de pebre acabat de moldre.

Borraina:
gran desconeguda  (o quasi) de les nostres cuines...... Personalment, considero que li dona unes quantes voltes a la estimadíssima bleda! Home! Es veritat que es força peluda i que pot arribar a punxar una mica però us asseguro que l’esforç de preparar-la s’ho val. Per les punxes, si voleu, empreu uns guants de goma.

Per a prepara-les, si no tinc massa temps, només les rento i les fico a l’olla amb aigua i sal bullint pel mateix temps que requereixen les bledes 10-12 minuts. Naturalment les fulles quedaran força mes pansides que les tiges. Els pels o petites punxes quedaran absolutament innòcues. Algunes persones es prenen la molèstia de pelar les tiges i jo no m’hi fico; naturalment requereix mes temps. Si voleu la mateixa textura entre tija i fulla, reserveu les fulles per un 5 o 6 minuts abans de bullir-les.

Com les mengem?

Si bullides amb patata us farten ja una mica, saltegeu-les amb un fil d’Oli d’Oliva Verge Extra amb un gra d’all (com sempre).  A casa, sovint, les saltegem directament amb all i cansalada (o speck o amb pasta de xoriço picant preparat per l’Ester de la Portellada), afegint una raig de crema de llet o llet, pebre negre molt, per a amanir la pasta cuita al dente i afegida a la paella directament. Algun cop i vaig preparar també el farciment dels ravioli però això es mes elaborat i si ho desitgeu  us ho explicaré en un altre moment.

La crema de borraina es deliciosa i es prepara com totes les cremes de verdura utilitzant una mica de patata per a espessir-la, i altres verdures al gust: ceba, pastanaga, etc. Es boníssima també servida freda.

Espero que amb aquestes suggeriments, tingueu sempre mes ganes de consumir verdures i de forma mes variada i simpàtica. De ben segur que si us fiqueu, en sabeu molt més que nosaltres. Ànims!

Salut i bons aliments.

Reflexions de tardor

Tardor, tard... i la pluja.

Bentornats a aquest espai d’actualització de les noticies dels horts de Demeter. En aquesta reflecció m’he allartgat una mica, aprofitant els dies grisos que ens estan acompanyant. L’aniré repartint en tres troncs dedicats al que succeeix i el que ens espera, per aquesta tardor-hiver, a cadascú dels nostres horts .

Quin final d’estiu ens hem trobat, mai no s’acabava i de sobte... la tardor.

Aquests “desajustaments climàtics” han provocat efectes curiosos als nostres horts, cadascú amb les seves característiques climàtiques, com ja hem anat comentant. Gairebé tota l’activitat s’ha desenvolupat als horts del Matarranya que per extensió i temporada productiva requerien majors atencions.

Ha fet mes calor del compte fins fa ben poc, i les papallones del la col (Pieris brassicae)

 

Pieris rapae papallona

  

Pieris rapae eruga rosegant les fulles



Cols, col-i-flor i broccoli
 al Tastavins

han aprofitat per a pondre un despropòsit d’ous que ens ha estat impossible controlar del tot: a l’hort del mas ,tant les primeres cols així com els “broccoli” han patit un assalt d’erugues gairebé definitiu. Aquestes verdures, o el que en queda, no es podran comercialitzar i acabaran a les nostres olles, amanides o conserves personals. 

Millor sort han tingut les del Riu Tastavins on la major pressió de control i el clima lleugerament mes fresc de nit han per mes controlar l’atac. Broccoli, cols arrissades, cols de Brusselles, i col-i-flors van creixent i estaran a les cistelles en poques setmanes.

 

Arreu, els esperats tomàquets de tardor (llegeix la noticia anterior dels horts) continuen sorprenent per la seva presencia, tot i que fa setmanes que avisem de la imminent desaparició de l’estrella (a dita vostra) de la cistella. Triguen en madurar per les nits fresques i el dia mes curt, tot i així, potser seguiran unes setmanes mes.

Cebes tendres a l'esquerra i porros a la dreta

Els pebrots pateixen una mica més pel fred que ha fet en els darrers dies, però si es confirma la manca de gelades primerenques, també continuaran presents gracies a la bona florida propiciada per la pluja de primers de setembre. Les albergínies també, encara que lentetes van fent, esperant les gelades de finals de novembre que les reduiran del tot. Per la resta dels horts, les cebes tendres estan massa avançades per l’època però no estan malament, els porros i les pastanagues llueixen els uns i pateixen les altres.

 

Les remolatxes revifen, els naps ja han aparegut a la cistella, les bledes no cessen de proliferar. Uns quants tomacons estan a sarró i d’altres aniran caient, en breu, acompanyant les patates, les carbasses i les cebes de guardar. Els alls tendres comencen a treure el nas. Enciams i escaroles (de fulla ampla i arrissada) esperen el fred amb ànim distint...

Tot re adreçant-vos a les properes etapes de reflexions de tardor, voliem esmentar algunes verdures que heu trobat a la cistella i proposar usos i receptes si us convé a l'apartat de Recepte i varies

Fins aviat



Baltasar Porcel. Olympia a mitjanit. Un Paisatge Mallorqui que podria ser el Matarranya

Un paisatge Mallorquí que podria ser ben ve el Matarranya, desitgem que el final, trist, no sigui el de tot el nostre territori, encara que els indicis no son gaire optimistes.

Masos de Xuxim. Demèter de Tastavins. Matarranya.

"....Aquella terra era gairebé íntegrament de secà, tant de gra com de llegum -el blat i l'ordi, les faves, les llenties, els cigrons i els pèsols-, exceptuant la breu zona del Rajolí, la font que alimentava la bassa i d'aqui irrigava una petita horta gairebé només per al consum de la finca, amb les marjades veïnes per sembrar-hi farratge per al bestiar. Però tot allò, amb els anys de la davallada agrícola, havia estat envaït per les argelagues, el romaní, els esbarzers.
    Arreu perduraven figueres i pruneres, parres, abans ufanoses i que s´havien convertit en sarments esfullats, en branques cadavèriques. I el ramat d'ovelles de Son Matamala, que tanta anomenada havia tingut, perquè amb la seva llet formatjaven unes peces rodones, petites, gruixudes, en les quals barrejaven aromàtica pols de flor de romaní, ja només belava en la imaginació nostàlgica dels vells.
     Com la tafona, immensa; ja no molia ni prensava olives, tota talment un palau sepultat en el qual els cortinatges s'haguessin transmutat en teranyines, vastos llençonls esfilagarsats, enganxifosos, que cobrien els estris morts i les finestres cegades, una mena de teatre abandonat, però amb una imprecisa cua de vida: semblava o no semblava que encara pogués sortir per allí un actor exhaurit per assajar una última interpretació funesta abans de caure retut. Ah, aquell antic oli clar de Son Matamala, que en abocar-lo cantava amb clarors....
      I les ametlles ja es deixaven sense collir, romanien l'hivern sencer com trossos de carbó en els arbres despullats. Amb els pocs i ja ancians jornalers que subsistien a Son Matamala, els quals es quedaven mirant els depauperats ametllers i remenaven el cap incrèduls: aquells fruits havien estat l'or i la festa de les finques, la   incommensurable cerimònia anual de la seva collita, els batedors embrancats en l'arbre i espolsant-lo amb garrots fins , l'estol de collidores acalades i entonant una i una altra cantarella, els paners que s'omplien a vessar, el berenar d'un gibrell de trampó, verdura i vinagre, on sucaven pan, les rialles i la glòria del sol. ..."

Un parell..... de pebrots!! Comentaris i Receptes!!

Quin final d’estiu... o es el començament? La calor que havia de minvar a poc a poc no s'acaba encara.

Treballar amb aquest clima tant poc estable desconcerta una mica però té també algunes sorpreses que es poden intentar fer jugar al propi favor. Hi ha la possibilitat que la nova florida de tomaqueres ens permeti aconseguir una collita  tardana afavorida per les altes temperatures del setembre.

Estavem patint per les pebroteres que no han tingut massa aigua aquest estiu, però la pluja de fa 10 dies (37 l/mq amb calamarsa petita) ha tingut un efecte espectacular. La segona florida promet força, i podria ser presagi de una bona collita fins  ben entrat l’octubre.

Al contrari les bledes ho han patit força més això de la pedra, quedant totes foradades com haureu pogut comprovar. Tot i així es recuperaran amb força per l’fecte quasi magic de l’aigua de pluja.

Per preparar-vos per a la propera “INVASIÓ”  de pebrots hem pensat de anticipar una mica els temps amb alguns suggeriments per la utilització d’aquests fruits que, crus, son d’entre els més rics de vitamina C: (mooolt més que les taronges!!!). No només existeix la samfaina o l’escalivada o el pebrot verd fregit: vet aquí doncs un parell de... receptes!!

Amanida de pebrots amb formatge fresc

La meva amiga Ester de Barcelona (la Doctora Clavero) gran amant de les verdures, fa temps que ens homenatja amb aquesta deliciosa amanida de pebrots que us vull proposar:

Ingredients: 1 pebrot vermell, 1 pebrot verd, 1 pebrot groc, una ceba dolça petita, un o dos grans d’all, 100g de formatge fresc d’ovella, ½ cullerada de mostassa, un polsim de sal, pebre blanc i sucre, 1 cullerada de vinagre de sidra, 3 cullerades d’oli d’oliva, 2 cullerades de julivert picat

Preparació

Tallar els pebrots a tires fines

Picar la ceba

Tallar el formatge a daus petits

Picar l’all fi i mesclar-lo amb la mostassa, la sal, el pebre, el sucre, el vinagre i l’oli

Barrejar-ho tot.

Si deixeu macerar una mica abans de ficar el formatge la sal i el vinagre trauran la fortor dels pebrots i disminuiran la probabilitat que se us repeteixi.

Pennette alla Vodka

Es un secret que guardo amb una certa gelosia pero crec que l’ocasió s’ho val:

Ingredients: 350 g de Mezze Penne (format de pasta de la marca Barilla i Voiello o De Cecco ... si es de blat dur i italiana responc!) o qualsevol altre format de pasta “curta”

1/2 pebrot vermell, 1/2 pebrot groc, una ceba petita, un tall de pernil en dolç de mig dit de gruix, 250 ml de crema de llet, un raig de Vodka, sal,  pebre negre acabat de moldre.

En una paella gran sofregiu lentament la ceba picada fina amb oli i si us agrada una nou de mantega. A mitja cocció afegiu els pebrots a daus tot pujant el foc i saleu lleugerament. Al cap de mig minut aprox. poseu el pernil tallat en petits daus i el feu agafar color. Banyeu amb el Vodka tot flamejant a la paella. Afegiu meitat de la crema de llet i remeneu per uns instants fins que es redueixi una mica.

Durant aquest temps haureu posat a coure la pasta, en abundant aigua amb sal, que haurà de quedar “al dente”.

En escorre la pasta afegiu la resta de crema de llet i aboqueu tot seguit la pasta a la paella (compte amb les dimensions de tot plegat). Saltejeu uns instants a la paella el tot i molgueu el pebre negre abans de servir. L’ideal seria poder rematar el plat amb una fina pluja de Parmiggiano Reggiano.

Bon profit!!!

I fins aviat

Les Noticies des de l'hort i la cistella 29 Agost

Benvolguts Amics,

les vacances en general (i per a qui n’hagi gaudit) es van acabant i la calor forta te les hores comptades.  Les verdures dels nostres horts no deixen de créixer, madurar i passar-se, replantar-se i sembrar-se. Aviat les escaroles envairan les parcel·les, juntament amb les cebes de calçots i les cebes tendres i les llavors d'espinacs.
Les mongetes estan patint massa la calor i la humitat, tot esperant que les varietats locals del Matarranya acabin de resistir millor i produir per las pròximes setmanes.
Les olives verdes de mostra, han resultat ser encara una mica “joves” i “fortes” com en diem al poble, però a banda de la fortor poden donar una idea dels aromes que aniran adquirint (sajolida, farigola..). En tornarem a parlar!


CISTELLA
El gruix de la disponibilitat de verdures consisteix en les tomàquets, les albergínies, les cebes tendres, els cogombres, els carbassons, els pebrots verds “italians” (grocs i vermells semblen força mes tímids), els enciams, les bledes, les noves pastanagues, algun porro d’estiu i aquelles patates que se us facin indispensables. Tot això anirà composant o alternant-se a la cistella d’aquesta propera setmana.

 Les famoses Melones (síndries blanques i verdes allargades, anomenades fa unes setmanes) estan gairebé a punt: Si algú en volgués a la cistella en substitució d’alguna verdura m’ho pot comunicar el mes aviat possible. Per qui les volgués a banda de la cistella tenen un preu de 2 € al quilo. Es tracta de fruits de 4 quilos aprox. i en trobaríeu una meitat.

Us preguem de confirmar-nos la direcció de lliurament de la cistella per aquells que canviïn de residència acabant les vacances i pels nous cistellaires.

Tot acabant, recordem que les nostres Ametlles ecològiques descloscades i embossades al buit en paquets de 250g a 3€ el paquet estan a la vostra disposició.

Olives  Ecològiques  de Biorafales (Olives negres de la varietat Empeltre amb denominació Bajo Aragón):
Mortes (les mes característiques) o en aigua (un pel mes suaus) es de 5€ el Kg en diferents formats embossats al buit:
1kg a 5€
500g a 2,75€
250g a 1,5€
150g a 1€.

Sense més us convidem a posar-vos en contacte amb nosaltres per a qualsevol puntualització o aclariment per correu o comandes a ultima hora (diumenge al migdia) al tel d’en Luca 656577327.

Bona tornada i fins aviat

Luca i Xavier

Benvolguts amics,

no tant puntual com sempre arriben aquesta setmana les noticies des dels horts...

Pel que fa la dinàmica de la terra, us volíem comentar que els porros d'hivern així com les primeres col-i-flors estan trasplantades per a poder aprofitar aquestos mesos de calor i arribar ben formats a la tardor o a les portes de l'hivern. Les cols també es van transplantant a mesura que les parcel·les van quedant lliures dels cultius anteriors. Els broccoli (mes gustosos que les col-i-flors i mes resistents al fred) seguiran en les properes setmanes.

En èpoques d'abundancia com l'estiu no es pot dormir a la palla, només gaudint de la gran disponibilitat de productes: s'han de preveure les èpoques mes escasses. No es poden perdre de vista les carabasseres, que necessiten el reg adient per a engruixir els fruits, s'ha de preparar el terreny pels espinacs, les faveres, els pèsols; sembrar naps d'hivern i l'api; pensar a la millor ubicació pels alls tendres i secs..... Aquesta feina apassionant, requereix ara una mica de sacrifici, tot i així, la natura ben cuidada i ajudada, ens retorna amb escreix la recompensa amb forma de fruit el que li dediquem en temps.

La cistella d'aquestes setmanes portarà una mica te tot: tomàquets, pebrots verds, albergínies, carabassons, cogombres, enciams, ceba tendra, mongetes (per qui no n'hagi rebut la setmana passada) unes poques pastanagues (en procés de renovació) algunes bledes i si s'escau alguna patata.


Tingueu una bona setmana

Una de les caixes d'aquesta setmana